La detenció del president de l’SGAE, Teddy Bautista, i altres vuit directius més de la societat de gestió de drets d’autor ha omplert els informatius del cap de setmana. Curiosament, però, l’allau d’informació no ha impedit que alguns aspectes clau del tema hagin passat pràcticament desapercebuts. El primer, i especialment interessant per als periodistes, és que l’origen de tota l’operació judicial és un article d’investigació de Público de l’octubre del 2007 on ja s’explicava, a grans trets, el que ara ha revelat la fiscalia, i tot això extret només amb la informació oferta per la pròpia SGAE, les dades públiques del registre mercantil i la legislació. Però només el mitjà interessat s’ha fet ressò de l’origen de la investigació en un exemple de política empresarial mal entesa.

El reportatge de Público va tenir dues conseqüències. Per una banda una demanda per part de l’SGAE contra el diari, encara que aquesta va anar dirigida contra els “comentaris ofensius” dels lectors més que contra el fons de l’article, i va provocar que la direcció del rotatiu eliminés de cop els més de 200 comentaris que aquest havia suscitat. Per una altra banda, diferents associacions d’internautes van redactar la seva pròpia denúncia contra l’SGAE en base a les dades que aportava la periodista i que en el seu moment també va passar pràcticament desapercebuda mediàticament parlant. Quasi quatre anys més tard, però, i després que el propi Bautista assegurés que havia estat desestimada, aquesta ha estat la base de les detencions i escorcolls del divendres.

Més enllà de totes les connotacions polítiques i socials que pugui tenir el cas –amb el descrèdit definitiu per a una de les entitats més beneficiades pels governs espanyols del PSOE, com ja ha fet notar l’editorial de Vilaweb- no està de més fer notar com una majoria de mitjans han tractat d’obviar el cas fins que se’ls ha fet impossible no parlar-ne i, fins i tot després, han sigut predominant les notícies amb titulars exculpatoris i on es recorda la presumpció d’innocència, positius però poc habituals en les seccions judicials. Però igual d’important és esmentar que el periodisme d’investigació –que tantes vegades s’ha donat per enterrat- es troba a la base de tot plegat.