Males notícies per l’espai català de comunicació

Després d’una temporada en què havíem tinguts bones notícies per l’espai català de comunicació (aparició d’un nou diari en català, l’“Ara”, i edició en la llengua del país de “La Vanguardia”), bufen vents que amenacen la continuïtat d’alguns projectes i posen encara més pals a les rodes a la vertebració d’un espai de comunicació que malda per consolidar-se.

Els mals vents bufen amb especial força a les illes Balears, on el retorn del Partit Popular al govern insular podria comportar el tancament de Televisió de Mallorca i la privatització parcial d’IB3. És una de les funestes promeses de campanya que va fer José Ramon Bauzà, qui acaba de ser investit president. La possible fi de Televisió Mallorca preocupa treballadors i teleespectadors, especialment perquè és un dels pocs mitjans illencs en català i perquè va ser la manera de salvar l’herència de les televisions locals mallorquines que amb la TDT van haver de plegar, i que amb TV Mallorca es van reconvertir en corresponsalies. La decisió de Bauzà posaria fi al poc que queda de la tradició televisiva de la part forana de Palma. Per altra banda, l’entrada d’empreses privades a IB3 posa en qüestió la vocació de servei públic d’aquest canal i el seu compromís creixent amb la llengua catalana els darrers anys.

Al Principat de Catalunya també bufen mals vents amb les retallades del govern d’Artur Mas. D’una banda, es preveu que les tisores retallin les subvencions als mitjans de comunicació privats en català, uns diners que encara són necessaris per una llengua afeblida i sense estat com el català en un context de neoliberalisme on és molt difícil competir amb mitjans escrits amb la potència d’una llengua com la castellana. La diversitat de mitjans locals i temàtics existents corre el risc de trobar-se amb un futur molt negre si el govern no entén que cal ajudar aquest sector, que és una de les principals bases per la vertebració de l’espai català.

I d’una altra banda, l’arribada de CiU al govern de la Diputació de Barcelona és un mal auguri per al futur de COM Ràdio, mitjà que les administracions locals en mans del PSC havien impulsat com a contrapès al govern de Pujol, però que ha acabat esdevenint una ràdio de referència per una part important d’oients i que té la virtut d’alimentar de continguts moltes emissores locals que no tenen la capacitat d’omplir 24 hores de programació.

Finalment, els mals vents no s’aturen al País Valencià. La confirmació que hi haurà quatre anys més el Partit Popular al capdavant de les principals administracions manté en un túnel sense final visible la possibilitat que la llengua del país guanyi pes en els mitjans valencians.

Tocarà a les entitats i persones compromeses amb la llengua i l’espai català de comunicació reivindicar i reforçar els mitjans en català, ja que deixar-ho en mans dels governs no en garanteix el futur; al contrari.