Gol per l’escaire

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dimecres la vida ens va fotre un gol per l’escaire. De bon matí les piulades dels periodistes gironins d’El Punt ja informaven de la mort de Miquel Pairolí. Una notícia que s’havia començat a escriure de cara als lectors amb el “Teló” que el mateix periodista havia publicat el 28 de maig als diaris del Grup Hermes.

En Pairolí era un dels nostres grans periodistes. Tot i que escrivia l’article diari a El Punt des de 1994, no em vaig poder aficionar als seus “escaires” fins que vaig passar a viure en el què aquest diari anomena “comarques” o “demarcació”, que la seva competència en diu “província” o que no sabem si algun dia serà o no “vegueria”. De l’únic dia que el vaig tenir de professor en un curs recordo una reflexió aparentment banal. “Escriure un article al dia no és fàcil” –les paraules devien ser si fa no fa aquestes-.

El seu gran mèrit era aconseguir fer creure al lector precisament al contrari, que escriure un “escaire” diari era tan fàcil com anar a fer el tallat el bar a la cantonada. De fet, ho deia ahir en Carles Ribera a l’Avui, tenir capacitat d’opinar de tot és ben fàcil, però el criteri és una virtut especial. Potser hauria de ser la norma, però lamentablement és massa excepcional.

I, per cert. Sorgiran nous Pairolí entre les noves generacions? Que lluny que ens queda la figura del que fusiona l’ofici de periodista amb el d’escriptor entre els que ens limitem a encadenar subjectes i predicats en temps de crisi. L’escola hi és, el relleu es preveu difícil. Descansi en pau.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.