Apaga la càmera, encén l’alarma

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El nou ministre espanyol d’interior, Antonio Camacho, ha estat definit pels mitjans de comunicació com l’home que en sap més d’ETA i que per tant és lògic que ara que Rubalcaba se’n va a preparar les eleccions sigui ell l’escollit per substituir-lo. Les agències envien el comunicat sobre el personatge i la majoria de periodistes corren a repetir-lo amb poques variacions per a que no es noti que afusellem. I en aquest procés passen per alt detalls que sí tenen importància. Si alguna cosa sap Camacho és tractar als periodistes, però poc mitjans se n’han fet ressò de les seves habilitats relacionals.

Només alguns diaris han recordat que Camacho és l’home que recentment en una entrevista per a una televisió australiana va tirar mà de la censura. Quan el periodista li va mencionar les tortures de l’aparell repressor de l’estat espanyol, i va insistir en el tema, Camacho  veient que no se’n sortia  va fer tallar l’entrevista com podeu llegir en aquesta transcripció i veure en aquest vídeo.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’actitud del nou ministre espanyol ens hauria de fer posar les alarmes a la classe periodística, ara més que mai, quan tractem amb informació provinent d’aquest ministeri. D’una banda per la seva actitud censora i de l’altra per voler saber més sobre la qüestió de les tortures. Malauradament aquest detall de l’actitud de Camacho no ha estat recollit pels mèdia catalans o espanyols, com tampoc ha fet tremolar cap institució vinculada a la defensa del periodisme. De tota manera ens equivocaríem si penséssim que Camacho és l’únic que fa apagar càmeres. Això passa arreu, també als Països Catalans. No cal tornar-hi, però a Canal 9 n’és un bon exemple.

Ara bé, per a que això pugui passar no és tant important que hi hagi una persona amb un càrrec públic que vulgui ocultar informació, sinó i sobretot, el que és més important és que hi hagi un periodista que vulgui saber, que vulgui preguntar i contrapreguntar i que no es conformi amb quatre cops a l’esquena. De personatges públics que vulguin fer apagar les càmeres sempre n’hi haurà, el que ens cal és periodistes que mantinguin les càmeres obertes i no es cansin d’insistir especialment quan veuen que l’entrevistat està visiblement incòmode.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.