Contra el desprestigi, més periodisme!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sovint tot indica que el desprestigi dels periodistes (del periodisme) va fent camí en paral·lel amb el dels polítics (de la política). Per mi, de manera injusta, però a vegades amb fonament. Diria que aquest desprestigi s’alimenta sol al ritme que alguns confidencials i alguns diaris omplen pàgines de sang, fetge i ‘tomàquet’, marejant la perdiu i  construint una ‘realitat’ que no parla gaire del que passa i del que és realment important. Si, a més, aquest contingut s’acompanya de certes pràctiques, el desprestigi és ben justificat. L’escàndol del News of the World ho ha deixat clar. Un cas que ens cau lluny -als nostres quioscos no trobem res semblant a la ‘premsa groga’ anglosaxona-  però que s’apropa quan provem de traslladar-lo a les dinàmiques d’alguns mitjans que “en comptes d’inventar-se històries el que fan és inventar-se una realitat política i construir un discurs en aquest sentit, tot ocultant determinades realitats”, com deia ahir el professor Joan Manuel Tresserras al diari ARA.

A arrel del cas News of the World tothom demana ‘més control’ dels mitjans. Em sembla, però, que seria més interessant parlar de més responsabilitat i, sobretot, de millors condicions, temps i espai, per exercir-la. L’espai propici per construir les eines que ajudin a entendre el que passa i aprofundir en tot allò del que no es parla. Perquè l’engranatge, i sobretot la precarietat del dia a dia, no fa fàcil trobar el temps i l’encaix. Trobar, en defintiva, un espai propici per investigar i publicar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquest ha estat un dels objectius de l’Anuari Mèdia.cat Els silencis mediàtics de 2010, que es va presentar fa unes setmanes amb dotze reportatges en profunditat sobre temes tant diversos com el monopoli d’Abertis a les autopistes catalanes o els guanys milionaris de la banca espanyola en el context de crisi. L’Anuari, inspirat en el referent mundial The Project Censored, té a veure amb aquesta idea de responsabilitat i, perquè no dir-ho, de normalitat dels mitjans que seria bo que tingués més espai, temps i recursos a les redaccions i més pàgines en els nostres quioscos.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.