Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Reportatge d'Interviu als anys 70 sobre les activitats de Sentís com a espia

La mort, ahir, del periodista i polític Carles Sentís, als 99 anys d’edat, ha provocat una reacció immediata, no sols per part de la premsa sinó també del mateix Govern, que feia públic un comunicat oficial de dol signat per Artur Mas. Com és habitual en aquests casos, els obituaris destaquen els fets que els seus redactors consideren positius i se n’amaguen els negatius, pràctica, però, que a vegades incorpora el risc de quedar en ridícul.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així, el president Mas anomena “complexitats i contradiccions del segle XX a Catalunya, que no son de fàcil judici” a la col·laboració amb el franquisme –per la qual mai ha demanat perdó- i a l’atac i l’insult a Catalunya i la Generalitat, tal i com va escriure en articles com el ja famós “Finis Cataloniae?”, publicat a La Vanguardia –llavors “Española”- el febrer de 1939. Altres mitjans han optat, fins i tot, per descriure Sentís com a “catalanista”, sense explicar en que es basen exactament a l’hora d’aplicar l’adjectiu.

Però les noves tecnologies i la profusió de nous mitjans allunyats de la lògica amnèsica de la transició han fet evident que la versió oficial té més punts foscos que les “complexitats i contradiccions” del comunicat presidencial. Els comentaris al Twitter amb l’etiqueta #sentís, per posar un exemple, predominen clarament els que recorden el passat col·laboracionista amb el règim feixista i les seves activitats com a espia en favor dels militars revoltats, faceta que, a pesar dels documents que ho demostren, ell sempre va negar i que avui molts han intentat passar per alt. Digitals com Nació Digital, Directe.cat o Llibertat.cat, o impresos com l’Ara, tan en les seves informacions com en els espais d’opinió, han permès que la versió oficial de Sentís –que de tant higienitzada al final es converteixi en manipulació- hagi estat contrastada amb una més completa i propera al que realment va significar el periodista traspassat ahir.

Per saber-ne més –i perquè la polèmica amb els homenatges a Sentís no és nova- es pot consultar els articles (1, 2 i 3) que en Ramon Barnils va escriure sobre el personatge i la carta que cinquanta periodistes van signar fa dos anys en protesta per la concessió de la Medalla al Treball per part del Ministeri espanyol de Treball, així com altres articles a l’storify preparat per la periodista Bel Zaballa.