Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els mitjans catalans no han ocultat el passat franquista de Carlos Sentís, però o bé han minimitzat aquesta faceta de la seva vida, o bé han matisat la seva adscripció al règim dictatorial, justificant-la per les “circumstàncies històriques”. Així, la majoria de mitjans ha destacat la rellevància de Sentís com a corresponsal de premsa internacional durant els anys 40 o el paper que va jugar en favor del restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas. En canvi, han tractat en menor mesura que va col·laborar amb els serveis d’informació de Francesc Cambó durant la Guerra Civil, que va entrar a Barcelona l’any 1939 amb l’exèrcit de Franco i que va ser director de l’agència EFE i corresponsal de La Vanguardia i ABC durant la dictadura.

Aquesta és una de les principals conclusions del dossier elaborat per Mèdia.cat sobre la cobertura que han realitzat els mitjans catalans de la mort de Sentís i que podeu descarregar complet en format pdf des d’aquesta mateixa pàgina. L’estudi analitza les informacions aparegudes durant els dies 19 i 20 de juliol a TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1, La Vanguardia, El Periódico, Avui-El Punt, Ara i diverses capçaleres de premsa digital com Vilaweb, 3cat24.cat o Nació Digital i para especial atenció a la cobertura de Catalunya Ràdio i RAC 1, d’on destaca la “la defensa monolítica de Carlos Sentís realitzada a les principals tertúlies d’opinió de les dues cadenes”. “La manca de pluralitat ha estat la norma en uns espais d’opinió que són la referència informativa de gran part de la societat catalana”, asseguren els seus autors, els periodistes Roger Palà, Miquel Andreu, Laia Soldevila i Joan Canela.

El dossier també assenyala que els informatius de TV3 “no han obviat el passat franquista del periodista, però no l’han destacat i s’han centrat en informar sobre les altres facetes de la seva vida”. Les úniques opinions sobre la seva figura aparegudes a la televisió pública catalana, diu l’informe, “han estat en clau positiva”. La premsa escrita ha estat la que ha tractat amb més profunditat les diferents etapes de la vida de Sentís. Tot i això, amb les peces d’opinió que han acompanyat els textos informatius “es constata de nou la manca de pluralitat [ja que] quasi tots els rotatius han publicat textos d’opinió que o bé elogiaven la seva figura obviant la seva faceta durant el franquisme o bé justificaven aquest paper per la “complexitat del moment”.

Com en el cas de la mort de Juan Antonio Samaranch, l’estudi assenyala que Internet “ha estat de nou el contrapès informatiu”. “La majoria de mitjans digitals –l’única excepció seria el portal de la CCMA 3cat24– han optat per destacar la militància franquista de Sentís i fer d’aquesta faceta del personatge el punt central de la seva estratègia informativa”. Al mateix temps, les xarxes socials han estat de nou un altaveu de “postures divergents amb els plantejaments de la majoria de mitjans de comunicació”. Segons els autors, “la incidència de les xarxes ha estat manifesta sobretot en el cas de les tertúlies radiofòniques i espais d’opinió dels mitjans: els opinadors s’han vist en l’obligació, en alguns casos, de rebatre els arguments crítics difosos a través de Twitter”.

Informe Sentis