Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Repassant les columnes d’opinió de les versions digitals dels diaris conservadors seria impossible afirmar que l’actualitat informativa del cap de setmana ha estat centrada en els atemptats de Noruega. Mentre les seves portades eren copades per grans titulars i fotografies relacionades amb la massacre, editorials i columnes seguien centrades en Zapatero, l’euro, Grècia i, de forma estranyament obsessiva, la igualtat de gènere.

En un diari que fa del flagell del terrorisme una de les seves raons de ser com és El Mundo ni una sols menció, i això que Anders Behring Breivik havia demostrat ser seguidor de les seves teories sobre la rendició de Zapatero a Al Qaida. A l’ABC sols Edurne Uriarte –en un bloc– s’anima treure el tema, però, més o menys en la línia ideològica de Breivick, per fer-se un embolic, equiparar islam amb extrema dreta i criticar Zapatero per fomentar l’Aliança de Civilitzacions com a prevenció a la violència. La Razón també passa de puntetes sobre el tema i l’única referència és la critica a la policia Noruega de José María Marco per la seva manca de previsió, tenint en compte els números que tenien de ser víctimes d’atemptats… gihadistes!

A casa nostra, els diaris conservadors també prefereixen deixar el tema, i a La Vanguardia es parla de l’anunci d’una agència de relacions extramatrimonials a la samarreta de l’Atlètic o la biografia d’un polític del segle XVIII anomenat Fouché i fins i tot Pilar Rahola, habitual quan hi ha atemptats arreu del món, prefereix allargar la dimissió de Camps. A Las Provincias només María José Pou, des del seu bloc, s’anima a treure el tema, per demanar que no es “presentin les opcions religioses com a sospitoses” i ho compara a com es deuen sentir els musulmans quan han d’enfrontar-se a “aquesta realitat ja establerta que relaciona Islam i terrorisme”.

Molta menys autocrítica es pot llegir als portals de La Gaceta i Libertad Digital -els únics mitjans que s’atreveixen a entrar a fons amb el tema,- encara que s’ha de reconèixer que no incideixen les ganes de venjança habitual després d’altres atemptats. El rotatiu d’Intereconomia es posa filosòfic i reflexiona sobre el “misteri del Mal” que qualsevol pot portar dins, ja que “quina relació tindrà aquest crim tant abjecte amb qualsevol cosa que pugui invocar el seu autor?”. Però per si de cas, el seu resum de premsa el dediquen a criticar els mitjans que han definit l’assassí com a fonamentalista cristià, terme que el periodista reconeix que “no sap que significa”. En una doble ofensiva molt similar, al portal de Losantos conviu la negació –un tal José García Domínguez troba “conspiranoic” veure l’activisme nazi rere la massacre- amb la desvinculació d’un José Carlos Rodríguez que recorda que “cap  idea pot prohibir-se por molts crims que se s’hagin comès en el seu nom”. A veure si els queda alguna mica de tanta equanimitat en futures tragèdies similars.