Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La recomposició de les comarques nordcatalanes en una entitat administrativa pròpia per primer cop des de la Revolució Francesa està passant prou desapercebuda al sud del Sènia. Tal i com explica aquest reportatge del digital nordcatalà La Clau, la reforma territorial impulsada per l’Estat francès pretén obligar a cadascun dels municipis de la república a adherir-se a una mancomunitat extramunicipal. Segons explica el mateix reportatge, per a les 226 poblacions catalanes “el nou mapa resultaria ser així un simple regrés a les sis comarques, com són el Rosselló, el Vallespir incloent la marenda i el massís de l’Albera, així com el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir, i la Fenolleda”. Una realitat vital i geogràfica que no ha desaparegut després de 200 anys de departaments republicans.

Encara que aquesta reforma s’impulsa amb la idea d’obligar als consistoris a compartir recursos i reduir despeses és evident que la realitat de les “conques de vida” –com es coneix a nivell local l’estructura comarcal clàssica- es torna a imposar als mapes dissenyats des de París per molt que sovint s’hagin titllar amb menyspreu de “feudalitats” i per això hagin despertat nombroses resistències, inclosa la majoria del Consell General dels Pirineus Orientals

Però aquest procés històric al territori català sota administració francesa només ha despertat l’interès –fins on ha pogut saber Mèdia.cat- d’un mitjà de la resta del país, El Punt.