Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Curiosament, després de pàgines de diaris i hores de ràdios i televisions parlant de l’escàndol de les escoltes il·legals al Regne Unit, ningú ha aprofitat per recordar que aquí també vam tenir el nostre propi cas d’espionatge político-mediàtic. No per casualitat han estat dos mitjans alternatius els encarregats, avui, de recuperar el processament de Javier Godó, propietari majoritari del Grup Godó per crear una xarxa d’escoltes il·legals amb l’objectiu de seguir i vigilar a nombroses personalitats de la vida política i econòmica.

Tal com explica la Directa, el 1993 la policia detenia Mikel Lejarza –més conegut com el Lobo, alies amb el que va estar infiltrat a ETA als anys 70 a les ordres de la policia franquista,- al ser propietari de l’empresa General de Consulting y Comunicación SL, des d’on es dirigia una xarxa d’escoltes que implicava empresaris de la comunicació i periodistes, en una època marcada per un fort procés de concentració empresarial en el camp mediàtic. Un altre article, publicat per Pascual Serrano avui a Rebelión, hi afegeix també l’alcalde de Barcelona, el fiscal general del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, diferents ministres i el jutge Baltasar Garzón.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El principal client de General de Consulting y Comunicación SL era Javier Godó, qui ingressava 5,6 milions de pessetes mensuals als seus comptes, i a més, el seu col·laborador Fernando Rodríguez, excoronel del CESID –avui CNI-, tenia un despatx a la seu del Grup Godó. En un escorcoll d’aquesta oficina s’hi va trobar quinze documents dels serveis d’intel·ligència classificats com a secrets i confidencials.

Lejarza es va estar dos mesos en presó preventiva i Javier Godó va ser processat i obligat a personar-se setmanalment als jutjats. Però a l’arribar al judici –dos anys després- Lejarza va negar-se a declarar i Godó va ser absolt dels seus càrrecs. Segons recorda la Directa, abans que arranqués la vista oral, es va apropar a Lejarza i li va dir: “Sóc una persona agraïda i no li faltarà de res durant el que li queda de vida”. La resta d’imputats –Lejarza i Rodríguez inclosos- van ser condemnats a penes menors i mai van tornar a la presó.

A diferència del cas anglès, ni Godó ni ningú altre va comparèixer en seu parlamentària per donar explicacions ni va dimitir cap responsable polític i militar a pesar que la implicació d’aquests era molt més evident que en l’afer Murdoch i fins i tot es va arribar a dir que el CESID rebia còpia de totes les escoltes realitzades. Tampoc es va arribar a saber mai –ja que Godó en va resultar absolt- qui havia encarregat l’espionatge, que a hores d’ara continua impune.