Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Amb aquesta entrada, Mèdia.cat tanca la temporada actual, doncs enguany farem vacances tot l’agost. Aquest ha estat un curs intens i emocionant per al projecte de Mèdia.cat durant el que hem renovat el web, hem multiplicat l’audiència –de les 2.887 visites al setembre a les 11.805 al juny,- hem elaborat nous informes que esperem que ajudin a incidir en l’anàlisi de la nostra realitat comunicativa i hem publicat el nostre primer Anuari amb un èxit de difusió que ha superat les nostres millors expectatives.

Una de les característiques principals, però, d’aquest curs i que de ben segur marcarà el futur del projecte ha estat l’increment de la participació dels nostres lectors malgrat que –i això és una autocrítica- no donem totes les eines que els noves tecnologies permeten per a fer-ho. Cada cop més ens arriben denúncies, queixes o apunts sobre els mitjans de comunicació que ens ajuden a millorar la nostra tasca i a afinar les nostres anàlisi. Gràcies a aquests lectors-col·laboradors vam saber de l’existència d’una màfia radiofònica a les comarques tarragonines, ens vam preguntar per la dificultat de construir un mitjà massiu amb cobertura arreu dels Països Catalans o vam analitzar el tractament de les diferents forces municipalistes a les darreres eleccions, entre d’altres. També hi ha hagut comentaris que, lamentablement, no hem pogut, o no hem, sabut plasmar en un article. Esperem que aquesta sintonia amb els lectors continuï i es reforci en un futur i us convidem a fer-nos arribar més opinions.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però aquesta preocupació i implicació dels lectors i espectadors de mitjans va molt més enllà del  que s’hagi pogut publicat a Mèdia.cat. Si Ramon Barnils va dir que els mitjans eren “l’exèrcit del segle XXI”, el fet és que ara per ara, aquests es veuen –per seguir amb la metàfora- desgastats per una constant i creixent guerra de guerrilles que els va minant la seva posició. Xarxes socials, blocs, mitjans alternatius, intervencions als mateixos mitjans, observatoris com aquest… tots fan que el monopoli del relat de l’actualitat es vagi esquerdant i diluint en favor d’una realitat més plural i complexa i obrint oportunitats per un periodisme més lliure i compromès. De tot això se n’ha parlat, i molt, al llarg d’aquest curs i ara potser no cal aprofundir-hi gaire, però sí que és important apuntar que el factor determinat no és tant la irrupció de noves eines –per molt que facilitin la feina- sinó d’una nova consciència ciutadana a l’hora de relacionar-se amb la informació, combustible final d’aquesta autèntica revolta dels lectors. Cada cop és més la gent que està preocupada per quins mitjans de comunicació tenim, ja no s’acontenta en ser mera consumidora de notícies i reclama un paper de protagonista, de dir la seva i que se l’escolti. I Mèdia.cat ha de ser la una eina per a tota aquesta gent.