Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En els darrers dies d’agost han coincidit els nomenaments dels nous directors de les televisions autonòmiques balear i valenciana –IB3 i RTVV respectivament- amb nombroses coincidències en ambdós processos. La manca de diàleg amb l’oposició i l’ús del rodet per part dels popularistes han estat la nota predominant, però ha estat a les Balears on el resultat ha estat més insòlit al ser nomenar com a director d’IB3 Antoni Gómez, qui al mateix temps és l’actual conseller de Presidència. L’atípica situació en que un membre del Govern dirigirà directament la televisió pública ha estat definida per Biel Barceló, portaveu de PSM-IV-ExM com “profundament antidemocràtica i pròpia de països dictatorials”.

Aquest nomenament arriba després d’una llarga negociació en que semblava que Govern i oposició anaven a consensuar el nom de Jacobo Palazón –professional amb una llarga trajectòria a l’ens- per a dirigir IB3 però que ha estat frustrat a última hora entremig d’acusacions creuades d’haver impossibilitat l’acord. Però sigui qui sigui el culpable, la situació final és que –tal i com explica el Diari de Balears- Antoni Gómez serà el responsable de la línia editorial de la televisió pública durant la propera campanya electoral de novembre, mentre que Carlos Hernández, responsable de la darrera campanya electoral popularista al Consell de Mallorca, en podria ser el subdirector. Una política que ha portat a a Francina Armengol, portaveu del PSIB, a acusar el Govern de José Ramón Bauzá “d’assemblar-se cada dia més al de Matas, tot i que volien allunyar-se’n”.

A aquests nomenaments se li suma el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), els tràmits per al qual van començar el 18 d’agost, quan el Consell d’Administració de l’ens va acordar l’aprovació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació per als seus 117 treballadors i que es calcula que es finalitzarà per a finals d’any. Aquesta decisió ha estat interpretada per a l’oposició, els sindicats de comunicació i la societat civil illenca com una venjança del PP pel cobriment de la televisió dels casos de corrupció que han colpejat els popularistes balears.

Tampoc sembla que es vulgui distanciar massa del seu predecessor Alberto Fabra, nou President valencià en substitució del dimitit Francisco Camps, com a mínim en el que respecta a la gestió de la televisió autonòmica. El manteniment de José López Jaraba com a director de l’ens s’ha hagut de fer en segona votació per l’oposició frontal de la resta de partits. Canal 9 es troba al límit de la fallida amb un deute superior als mil milions d’euros, les pitjors xifres d’audiència de la seva història (4,3% a l’agost, la segona pitjor en una televisió autonòmica), l’abandonament definitiu de la promoció del valencià al que l’obliga la llei que el va crear i una pèrdua total de credibilitat de la seva línia editorial. En aquesta situació, ja no sols és l’oposició, els sindicats o el teixit social i cultural qui demana una refundació de la televisió pública, sinó que fins i tot la portaveu del Consell, Lola Johnson reconeix que el model actual s’ha de “replantejar”.

Per ara, però, no sembla que aquest replantejament passi per una renovació dels responsables d’aquests fracassos. Sona molt més probable l’acomiadament de fins a un miler dels actuals 1.800 treballadors de RTVV, segons sembla que recomana un estudi secret –fins ara se n’ha denegat l’accés tant al Comitè d’Empresa com al responsable de Compromís al Consell d’Administració- encarregat a la gestoria Price Waterhouse.