El gran exemple de TVE

Han passat trenta-sis anys des de la mort del dictador. Trenta-sis! Però de vegades sembla que el temps no hagi passat i que hagem quedat atrapats en una mena de bucle matrixià cruel i despietat.

Com pot ser que en ple 2011 TVE no només continuï segrestant àudios a la realitat (per emmudir els xiulets a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Madrid) sinó que arribi al punt de segrestar les imatges! Això és el que va fer durant la retransmissió de la final de la Supercopa espanyola, que va acabar amb l’entrenador del Madrid ficant el dit a l’ull del segon entrenador del Barça, és a dir, agredint-lo. Una agressió que es va poder veure a tot el món gràcies al fet que la retransmissió es feia també per TV3. Perquè TVE va amagar aquell instant i els locutors es van fer el boig en una actitud professionalment i deontològica injustificable.

Però no acaben aquí: també aquest estiu el campió del món Kilian Jornet va tornar a guanyar la prova Ultra-trail de Mont-Blanc, una de les curses més dures del món i que li ha valgut a Jornet la consolidació del sobrenom “superman”. Doncs quan el telediario va informar-ne, va obviar el nom del guanyador. Aquest cop, també ho hem hagut de saber a través de TV3 i, sobretot, de la xarxa, que ha bullit indignada pel fet que s’ha silenciat el guanyador només perquè és català i perquè tots els campionats del món que guanya s’atribueixen a Catalunya, que en aquesta modalitat encara és independent.

I encara més: a principis d’aquest setembre durant la retransmissió d’un amistós entre les seleccions espanyola i xilena, els locutors de TVE van superar-se un cop més. El partit va acabar amb una tangana entre els jugadors dels dos combinats, tangana que els locutors van qualificar de “poc edificant”, tot i que van destacar que “hem pogut veure els jugadors del Madrid i del Barça barallar-se junts, fent pinya per la selecció”. En aquesta mateixa línia, els locutors no van dubtar a relativitzar la tangana afirmant que “amb Espanya, un no s’avorreix mai”. Esfereïdor: pegar-se no és edificant, però si ho fas per Espanya, no passa res.

Fins fa poc, quan parlàvem de “la caverna mediàtica” pensàvem amb televisions, ràdios o diaris madrilenys però privats o autonòmics. Ara, però, sembla que Televisió Espanyola, la televisió pública estatal, la que financem tots els ciutadans d’aquest estat, vulguem o no, també ha optat per la deriva cavernària.

Us imagineu quina visió del món tindríem si només poguéssim veure’l a través de TVE? Mama, por!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019