Es pot ser incisiu sense ser maleducat?

L’episodi de l’entrevista de Manuel Fuentes a Vicenç Navarro al programa El Matí de Catalunya Ràdio ja ha estat analitzat abastament, però em resisteixo a no dir-hi la meva. Crec que els professors de ràdio a les facultats de Periodisme disposem ara d’un exemple perfecte de com no s’ha de tractar mai un convidat i de com no s’ha de conduir una entrevista informativa. Però en Fuentes es va disculpar per antena i va reconèixer que no havia fet bé la seva feina, la qual cosa és d’agrair perquè tampoc no és gaire usual entre els professionals consagrats.

Només vull llançar públicament la pregunta que he posat al títol d’aquest bitllet i que crec que tot periodista que fa entrevistes en directe, a la ràdio o a la tele, s’hauria de plantejar en algun moment. La ratlla que separa l’audàcia i la perícia de la impertinència i la mala educació és sovint difícil de precisar per al periodista, però em sembla que un espectador o oïdor mínimament intel·ligent la percep sense gaire esforç.

D’entrada, hi ha un punt bàsic: l’entrevistat ha de poder argumentar sense ser interromput contínuament, dins d’un espai de temps raonable. L’entrevistador pot repreguntar el mateix si considera que no li ha respost allò que se li demanava, però sempre avisant dels motius de tornar a insistir en el mateix, per exemple “perdoni que insisteixi, però crec que no m’ha contestat el que li preguntava…”. En cap cas un periodista pot dir-li a un convidat “vostè ens està mentint”, encara que ho pensi. És una afirmació massa contundent que obliga l’interlocutor a contraatacar. “Em sembla que això no es ben bé així” o “crec que hi ha coses en el seu argumentari que caldria matisar…” són expressions que denoten una certa incredulitat del periodista davant el que està sentint, sense arribar a faltar el respecte al convidat.

Si un entrevistador fa bé la seva feina, l’entrevistat ha de tenir la sensació que l’ha collat sense haver-lo posat contra les cordes, que s’ha pogut explicar encara que l’hagi “cosit” a preguntes, mentre que els qui escolten la conversa no han de sentir-se incomodats en cap moment. El dia que Fuentes va parlar amb Navarro s’hi van sentir, d’incomodats, alguns fins i tot avergonyits, i per això la reacció a les xarxes socials va ser tan dura i va obligar el periodista a demanar disculpes. La seva credibilitat com a comunicador, ja qüestionada per certs sectors de l’opinió pública, ha baixat ara uns quants punts.