Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La setmana passada diversos mitjans es feien ressò de la petició del Ministeri espanyol de Sanitat a Twitter per tal que tanqués els perfils que promouen l’anorèxia i la bulímia, un moviment que les associacions que combaten aquestes malalties consideren en creixement a les xarxes socials. La negativa de l’empresa responsable del popular servei de microblocs va desencadenar una allau de titulars pràcticament calcats –“Twitter es nega a tancar els comptes que fomenten l’anorèxia i la bulímia”- on pràcticament s’acusava la xarxa social de fomentar el problema.

Els mitjans que van aprofundir en el tema ho van fer destacant el “perill” de les xarxes socials per als adolescents i pocs van destacar alguns dels aspectes més discutibles de la “petició” del Ministeri, com per exemple que aquesta es va fer mitjançant la Unitat de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil i que cap d’aquests perfils incompleix la llei, ja que l’apologia d’aquestes malalties no és delicte a l’Estat espanyol. Aquest ha estat el principal argument de Twitter a l’hora de negar-se a censurar usuaris que no incompleixen cap norma, més enllà de l’oposició social que puguin generar les seves opinions.

Avui mateix, però, es feia pública –encara que, en el moment de publicar aquesta notícia, amb molt menys ressò- la denúncia de la Federació Espanyola d’Associacions contra la Anorèxia i la Bulímia (FEACAB) sobre l’incompliment de l’acord per homogeneïtzar les talles. I és que cinc anys després que el Ministeri de Sanitat anunciés que havia signat un conveni amb les principals empreses de moda de l’Estat espanyol per evitar la pressió als consumidors de roba, aquest continua sent paper mullat. L’acord –presentat amb força ressò com a estratègic en la lluita contra l’anorèxia i la bulímia- incloïa la realització d’un estudi antropomètric per saber les mides mitjanes dels habitants de l’Estat i adequar les talles a aquesta realitat, deixar de considerar la talla 46 com “especial” i no exhibir maniquins de talles inferiors a la 38. L’acord preveia implementar-se abans del 2011, però arribada aquesta data només s’ha realitzat l’estudi, sense que s’hagi avançat en cap altre aspecte.

La doble vara de mesurar ja ha estat denunciada per associacions d’internautes, que protesten per la criminalització de les xarxes socials i internet en general, a la que s’acusa de molts problemes, alguns –com els trastorns alimentaris- anteriors a la pròpia aparició de la xarxa. Diferents entitats com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) fa temps que avisen que rere l’anonimat que permeten les xarxes socials es fomenten trastorns alimentaris entre joves i adolescents i en demanen un control més gran. Poques vegades, però, es posa l’accent en les possibilitats que obren aquestes mateixes xarxes en detectar persones amb aquests problemes, contactar-hi i tractar d’obrir-hi un debat que les permeti sortir de la malaltia.