Al sac i ben lligats

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’oposició de les Illes Balears posa el crit al cel perquè el director general d’IB3 és el conseller de Presidència, el popular Antonio Gómez. El Govern insisteix que és una qüestió temporal, que ‘només’ ha ordenat que n’assumeixi les funcions mentre no s’esculli el director general definitiu segons els termes que estableix la llei de la ràdio i televisió pública. Mentrestant la ràdio i la televisió pública es mantenen en estat d’excepció: sota el control directe del president, José Ramón Bauzá.

Com que la llei diu que el director general d’IB3 l’han de triar dos terços del Parlament i, si no s’arriba al consens, n’hi ha prou en esperar mig any per poder-ho fer amb una majoria simple, en no aconseguir l’acord necessari el PP ha decidit esperar. I el PSIB utilitzar electoralment que els populars dirigeixin directament la televisió. De fet, tots els partits donen per fet que Gómez dirigirà IB3 durant la campanya de les eleccions espanyoles. I ja els va bé. Als uns, perquè la controlen. I als altres, per criticar-los per això mateix.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La veritat és que l’esmena que anul·la l’exigència de dos terços dels vots dels diputats per escollir el director general si en mig any no s’aconsegueixen la va proposar el PP. Però els altres partits van votar igualment a favor de la llei d’IB3. Es va aprovar per unanimitat. Per tant, en són co-responsables. Això tan sols és un símptoma més, com el dels blocs electorals als informatius, de què pensen els diputats i els partits dels periodistes: que se’ls ha de controlar. Que cal tenir-los al sac i ben lligats. Poden parlar de neutralitat, alguns fins i tot encara s’atreveixen a exigir ‘objectivitat’, poden afirmar que volen la independència. Però en realitat actuen en contra de totes aquestes paraules que sonen tant bé. Com a molt alguns intenten que el control no sigui transparent, que sigui més discret i menys evident. És clar que al PP sembla que això ja li és igual, ni tan sols intenta dissimular. Per què? -deuen pensar-. Mallorca i les Illes Balears són seves.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.