Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si la setmana passada van ser els oients de Catalunya Ràdio qui es van revoltar contra el maltractament de Manel Fuentes a l’economista Vicenç Navarro, ahir va ser el torn dels lectors d’El Mundo els qui van demostrar que s’està consolidant una nova consciència –molt més crítica- a l’hora de consumir informació i que aquesta arriba fins i tot a temes tan sensibles entre l’opinió pública espanyola com pot ser el conflicte basc.

Durant tot el dia –i avui encara dura- el debat a Twitter va quedar monopolitzat pel tractament gràfic que el diari havia fet d’una manifestació independentista a Bilbao el passat 27 d’agost per tal de vincular-la a ETA, tot i que a la marxa havia estat legalitzada de forma pertinent i en tot el seu recorregut no s’havia fet cap referència a aquesta organització. La denúncia d’un sol bloc quasi desconegut –que va publicar una fotografia amb el panorama general i la publicada per El Mundo- van bastar per generar una tempesta a la xarxa amb milers de piulades i posar nerviosos els directius del rotatiu. Les declaracions de Pedro J. Ramírez assegurant que “feia cas omís d’aquests comentaris” queden desmentides per la intensa activitat a la xarxa sobre el tema que ell mateix va desenvolupar i l’extensa resposta que va escriure al qüestionari que li havia enviat un modest mitjà digital. Que el director del segon diari en lectors de l’Estat espanyol hagi de respondre quasi personalment als internautes que l’interpel·len és una autèntica novetat i una senyal inequívoca de com les coses es mouen en el món de la comunicació.

Ara, a diferència de Manel Fuentes, Pedro J. Ramírez no es va disculpar, sinó que es va va refermar en la decisió de publicar la fotografia, adduint que “poques vegades una foto va reflectir tant bé la realitat com aquest enquadrament de les lletres ETA dins d’un lema abertzale que escandalitza a alguns”. Així, el director d’El Mundo s’escuda rere el valor informatiu implícit en una imatge per poder dir el que no pot d’una altra manera, encara que ell ho pensi –que els manifestants eren tots membres o col·laboradors d’ETA- i assegura que això forma part del paper “interpretador” del periodista.

Naturalment l’argument té punts molt dèbils. Primer que no es tractava d’una editorial o columna d’opinió, sinó d’un espai informatiu que hauria de servir al lector per a tenir prou elements per a poder interpretar aquesta realitat per ell mateix. I segon que a l’acusar els participants d’un acte legal i pacífic de ser membres o col·laboradors d’un grup il·legal pel sol fet de fer-ho està fent la feina d’un jutge i no d’un periodista.

Però es poden extreure altres dades implícites del seu argumentari. La principal és que la tria d’aquella fotografia no va ser casualitat o un simple gest irònic sinó resultat d’una estratègia concreta: “Al principi vaig pensar que la redacció havia editat la foto original (…) per a donar-li aquest to intencionat. Això és habitual, lícit i convenient”.- Així doncs, quan el seu diari il·lustra una notícia titulada amb el palíndrom de Màrius Serra –“Català a l’atac”- amb la d’uns encaputxats cremant una bandera espanyola, encara que els dos fets passessin en llocs i moments diferents i en actes convocats per entitats oposades, no ho fa per una qüestió d’estructura de la portada o per aprofitar l’espectacularitat de la imatge, sinó perquè realment vol advertir als seus lectors que és Artur Mas qui organitza o fomenta la crema de banderes. I com no ho pot demostrar ho deixa caure.

A pesar de la diferència entre ambdues polèmiques –i en les actituds dels seus protagonistes- tant en  el cas de Catalunya Ràdio com en aquest més recent hi ha hagut internautes que han defensat la posició dels respectius mitjans. Però en general els seus arguments no incidien en l’actuació periodística en si mateixa sinó en la crítica cap a les persones o entitats manipulades o maltractades. El mateix Ramírez ho resumia en una piulada al dir que “els que feu broma sobre ETA des del cau covard d’un pseudònim sou escòria de baixa estofa”. Si critiques la manipulació contra un col·lectiu és que hi has de simpatitzar, se suposa que perquè contra els opositors tot s’hi val. Opinió de poca alçada democràtica en general però profundament preocupant en boca d’un periodista.