Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Que el cas de les fotografies robades a Scarlett Johansson té interès públic ho podria demostrar el ressò que ha tingut a la xarxa la notícia i el fet que aquesta apareix com una de les més llegides en els rànquings que ofereixen la majoria de mitjans digitals. Però era necessari publicar-ne les imatges per explicar els fets?

La pregunta és d’una candidesa tan obvia que esdevé una trampa. Sense publicar les fotografies la notícia per tot el sentit sentit, primer per que des del març que se sap d’aquest robatori i, sobretot, perquè és la promesa de la imatge i no la informació sobre el fet la que atrau al lector. La prova més crua d’aquesta lògica la va oferir ahir Levante, que va optar per, enlloc de construir una notícia, presentar la història dins una galeria fotogràfica –ja eliminada- on les famoses imatges robades són farcides amb altres d’agència amb un peu de foto com a tot context.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Al final, alguns mitjans, com el mateix Levante, han optat per eliminar les imatges al cap d’unes hores, en el que podria ser una prova que ja sabien que la publicació d’unes fotos robades i sense cap justificatiu periodístic era una decisió poc ètica –a més de probablement il·legal,- que multiplica la intrusió a la vida privada d’una persona i promou el robatori de material privat.

Resulta simptomàtic que gairebé cap mitjà hagi evitat caure en la temptació de fer-se ressò de la història i publicar unes imatges que no aporten més que morbo a la seva oferta informativa, inclosos els que han avisat sovint sobre els riscos de la pirateria informàtica i el ciberdelicte i que han editorialitzat contra la descàrrega de material amb drets d’autor. Però és encara més preocupant que tot el debat sobre el tema s’hagi limitat al fet de la possible manipulació de les imatges i la seva veracitat.