Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir se celebrava el judici als responsables de l’agressió als diputats de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) durant la presentació de la coalició a València el gener passat. No va caldre esperar el final de la vista per saber-ne el més que probable resultat, ja que la pròpia fiscalia va retirar l’acusació. El ministeri públic ho va justificar per que els acusats van assegurar que sols havien insultat Joan Laporta i que com aquest no era al judici no podia mantenir una acusació per unes simples faltes. Així doncs, la versió dels acusats va passar per sobre de la de les víctimes, que també van denunciar insults i amenaces i van reconèixer Juan García Sentandreu, dirigent ‘blaver’, instigador públic del boicot. I tot i que l’acusació particular, exercida per SI, va mantenir la demanda, és bastant improbable que el jutge l’atengui.

Es signava, així, un altre capítol de la impunitat habitual de l’extrema dreta al País Valencià des de la transició i ahir mateix continuaven els atacs amb amenaces, danys i pintades amb esvàstiques contra un regidor independent a Nàquera. Una impunitat que ha sobreviscut, en gran part, gràcies al desinterès de bona part dels mitjans de comunicació i el d’ahir en va ser un nou exemple. Si bé els dos grans diaris de València han publicat cròniques força extenses aquestes es van centrar en el fet de la no compareixença de Laporta i han deixat a un segon pla les declaracions de la resta de víctimes, avalant així la decisió de la fiscalia. Però més greu ha estat encara el silenci dels diaris barcelonins, dels quals sols El Punt Avui, –entre els impresos- Vilaweb i Racó Català –entre els digitals- han fet menció als fets. L’única editorial –i l’únic article d’opinió que ha trobat Mèdia.cat- ha estat el de Vicent Partal a Vilaweb.

Ha faltat, doncs, una decidida defensa de la dignitat i inviolabilitat dels diputats catalans, no sols per part de la fiscalia espanyola sinó també per la mateixa premsa del país i que destaca –per la proximitat temporal- amb l’allau de crítiques i condemnes que van ploure als indignats per uns fets similars, almenys en la forma. Uns fets, per cert –el dels 15 de juny,- que seran jutjats per l’Audiència Nacional espanyola i no es limitaran precisament a una simple vista per faltes.