Llarg, car i molt bo

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodista nord-americà autor del famós ‘The New New Journalism’, Robert S.Boynton, descrivia, en un article recent, les dues principals branques del periodisme actual, resumides en els següents paradigmes: llarg, car i molt bo o curt, barat i eficient. Aquesta segona tendència és la que clarament s’ha consolidat al nostre país sobretot amb la volada i l’augment de lectors que han patit els mitjans digitals. Ara bé, i sense desmerèixer la necessitat d’aquest tipus de notícies, on són els mitjans del ‘llarg, car i molt bo’?

Boynton parla del ‘curt, barat i eficient’ per definir la “informació i els fets que es registren en la immediatesa i no esperen que una audiència es quedi a seguir-les”. Són les notícies financeres, els resums amb enllaços (com a Twitter) o les actualitzacions de notícies passades. La redacció d’aquest tipus d’informacions és relativament barata, tant pel que fa al material de la notícia (que prové o d’agències o de les mateixes xarxes socials) com de temps.

A l’altre costat hi ha el model del ‘llarg, car i molt bo’: “els articles en profunditat, els llibres curts, els vídeos, els podcasts d’àudio” i tot aquell material que es car d’elaborar i que requereix un llarg temps per ser creat i consumit. I si bé ambdós estils no fan més que complementar-se i, per tant, ambdós són necessaris, és difícil trobar el model llarg entre els mitjans actuals.

Tenim un bombardeig de notícies breus i efímeres, d’articles d’opinió efervescents, de twits i retwits que al final no són més que titulars d’allò que passa realment i que mai acabem de llegir del tot. A la xarxa ens falta trobar un periodisme reflexiu, de dades, que, sense importar el format, et permeti anar més enllà del rebombori de l’àgora virtual i contextualitzar, entendre i fer pensar. I tot plegat fet des d’aquí, abordant temàtiques del nostre país.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.