On són les dones?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest estiu els informatius de televisió ens han anat oferint imatges de la guerra a Líbia (més de la rereguarda que del front, cal dir-ho). I cada cop que els rebels es feien amb una nova població ens explicaven que la població sortia al carrer per celebrar-ho. Però aquí ens hauríem de preguntar, talment com a l’Astèrix i Obèlix, “Tota la població?”. Doncs no, tota no. Com a mínim la meitat de la població quedava fora de l’enquadrament de les càmeres.

No me’n vaig adonar el primer dia, vaig tardar uns quants dies a ser-ne conscient. Ens ensenyaven els carrers de les ciutats que queien a mans dels rebels, i com s’omplien de gent que els aclamava, però entre aquesta gent només hi havia homes. En canvi, ens parlaven de la població, en genèric. A la fi, a finals d’agost, quan van entrar a Trípoli, un vespre el Telenotícies ens donava notícia que hi havia hagut una manifestació de dones per victorejar la caiguda de la capital. Aleshores no ens parlaven de la població de manera genèrica. Ara ens concretaven que qui hi havia als carrers eren només dones.

Líbia no és una excepció. No estic descobrint la sopa d’all. És senzillament un exemple de tantes i tantes vegades que ens parlen de la població en general quan un fet el protagonitzen homes; però en canvi, si els actors principals són dones, en aquest cas sí que ho especifiquen. El que m’ha succeït aquest estiu és que, de tantes imatges sobre l’avanç dels rebels libis, se m’ha fet encara més evident la invisibilitat als mitjans que reiteradament patim les dones. I si no, perquè no feu una ullada avui a algun diari de paper o mitjà electrònic i compteu quants homes i quantes dones hi tenen protagonisme?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.