Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir es va celebrar el darrer espectacle taurí a la Monumental de Barcelona i avui el tema acapara les portades, no sols de la premsa de la ciutat, sinó també de la de Madrid i d’algunes capçaleres valencianes, tan reticents, normalment, a mirar cap al nord. I això que la notícia competia amb la dissolució de les cambres legislatives espanyoles, les últimes recomanacions de l’FMI i, fins i tot, amb els resultats dels partits de lliga del diumenge.

Però més enllà de la discussió sobre si realment un fet previsible i sobre el que se n’ha parlat tant de forma avançada mereixia tanta atenció –i més en mitjans de fora de Barcelona- val la pena fixar-se en la comparació del tractament gràfic de la premsa madrilenya –i valenciana, en aquest punt alineades- i barcelonina.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Excepte Público, totes les capçaleres de la capital espanyola dediquen la fotografia principal a una plaça de braus plena a vessar o un José Tomás, eufòric, aclamat i traslladat sobre les espatlles dels aficionats. En l’altra banda de l’univers simbòlic, els diaris de Barcelona –a excepte d’El Periódico, que ha optat per la curiosa imatge del torero passant davant la Pedrera- han preferit l’escena del darrer tancament de portes o, en el cas de l’Ara, la caiguda de Dudalegre, el darrer brau mort a Catalunya.

Amb la seva decisió cada diari ha marcat òbvia línia editorial, però és obvi que la premsa barcelonina ha marcat distància amb les intencions propagandístiques i reivindicatives dels seus col·legues madrilenys, encara que en alguns casos hagin reconegut que el ple d’ahir a la Monumental va ser una excepció. Només cal llegir el text que acompanya la imatge de portada a El Mundo en una peça que que en cap lloc es defineix com a opinativa: “Vides esquinçades en esquinçalls per la política nazionalista (sic) transvestida de fals animalisme davant de quasi 20.000 ànimes que clamaven per la llibertat perduda, castrada i amputada”.

I seguint amb el rotatiu dirigit per Pedro J. –que la darrera Diada va il·lustrar unes declaracions d’Artur Mas amb uns encaputxats cremant una bandera espanyola,- probablement el millor contrapunt gràfic a la propaganda protaurina hauria estat la fotografia dels aficionats taurins agredint una dona i el seu fill petit al carrer Marina sense que els Mossos d’Esquadra efectuessin cap detenció.