Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diumenge la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA, la patronal de la televisió privada) presentava l’Informe Deloitte, la recomanació més important del qual era la creació d’un sol canal estatal que englobi totes les cadenes autonòmiques “que ho desitgin” i amb desconnexions “regionals” per a continguts específics. El nou canal aniria vinculat al múltiplex de RTVE, es fonamentaria en la producció pròpia i, òbviament, no tindria publicitat. D’aquesta forma –s’assegura- s’aconseguiria “generar riquesa i racionalitzar i vertebrar el sistema industrial públic”.

Segons s’explica en el comunicat de premsa emès per UTECA, s’han basat en els models alemany i britànic per a fer la seva proposta, que consideren “realista, viable i vertebradora, perfectament aplicable en una Legislatura”.

La proposta, que sembla una broma, ha passat gairebé desapareguda, excepte per blocs i mitjans especialitzats en comunicació i només la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s’ha molestat a emetre un comunicat de resposta. Però en realitat no és la primera vegada que propostes a primera vista absurdes acaben convertint-se en realitats consumades un temps després. Sols en el camp mateix de les televisions hi ha la recent Llei General Audiovisual espanyola (LGA), que va reduir a un 30% l’espectre readioelèctric per a mitjans públics, va blocar el desenvolupament de mitjans socials –els anomenats del tercer sector- recloent-los a un àmbit municipal i limitant fortament la seva capacitat de finançament i va eliminar la publicitat de TVE, un gran somni de la UTECA fet realitat. L’únic punt de la LGA al qual la UTECA s’hi va oposar, va ser la creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA), una versió estatal del CAC, que, més d’un any després de l’aprovació de la llei segueix sense constituir-se i és probable que ja no ho faci mai, ja que el PP ha anunciat que derogarà aquesta part de la llei si guanya les properes eleccions.

A tot això se li ha de sumar les constants declaracions amenaçadores contra les televisions públiques per part del Partit Popular. La flamant presidenta de Castella la Manxa, María Dolores de Cospedal, ja ha anunciat la reducció d’un 50% del pressupost del canal autonòmic i ha promès la seva privatització així que ho permeti la llei. També ha promès que una majoria del seu partit a nivell estatal aprovaria aquesta mesura. També han anunciat la reducció d’una quarta part del pressupost de RTVE.

Als Països Catalans ja hi ha el precedent del tancament de Televisió de Mallorca i l’anunci d’un ERO a RTVV per la meitat de la seva plantilla. Però tampoc Catalunya s’escapa d’aquesta pressió cap als mitjans públics. Per ara, el suport popular i l’eficiència dels canals de la CCMA han impedit un atac en tota regla contra l’ens, però la seva plantilla ja ha hagut d’acceptar un dur pla de viabilitat amb reduccions de sou incloses i just després de les eleccions van córrer rumors sobre una possible privatització dels Canal 33 que mai van ser desmentits a més de les pressions a COM Ràdio.