Contra la immediatesa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els articles sobre els canvis d’hàbits que ha provocat Twitter són ja un lloc comú i una cosa pesada, tant d’escriure com de pair. Per tant, me n’abstindré, tant de parlar-ne -bé, només una mica- com d’usar-lo com a font informativa. I és que ara els periodistes sembla que no podem viure sense seguir els perfils de tots els mitjans de comunicació, sense llegir els titulars a l’instant, sense assabentar-nos al moment dels talls de les rondes o de les intervencions al debat de política general. A mi, francament, m’interessen tan poc una cosa com una altra. Almenys m’interessa poc seguir-ho al minut.

Al capdavall, ben poques coses m’interessa saber-les a l’acte, tret de les alteracions de salut de familiars i amics, dels gols del Barça i de la proclamació de la independència del país. De tota la resta, crec que se’n pot ajornar el coneixement. Fins i tot potser és recomanable fer-ho. Deixar reposar els fets, les declaracions, donar-se temps per escoltar i llegir, per posicionar-se. Per això sóc tan fan de les publicacions quinzenals i mensuals -més que dels setmanaris- i dels diaris del diumenge, no tant pel contingut, que també, com pel context en què el llegeixes. Ja hi estic subscrit ja, a un diari, i cada matí el recullo al quiosc, però la feina és a trobar el moment per repassar-lo!

I com acaba tot plegat? Que entre tant tuit, tant enllaç i tants titulars amuntegats no sabem ni on hem llegit les coses, ni si les hem llegit, les hem vist o les hem sentit. És habitual la frase “ah sí, no sé on he vist que deien bla bla bla” o “l’altre dia no recordo qui que deia bla bla bla”. L’important és que el tema et soni, que n’estiguis una mica al corrent, vaja, que no baixis de l’hort. Anem a dormir, terra cremada, bateria a carregar, i l’endemà el mateix cerimonial amb temes nous. Actualitat, en diuen. Vocació periodística, en diuen.

Una vocació que porta una emissora líder a dedicar mitja hora de programa a si Bob Esponja minva o no la capacitat de concentració de la canalla -el responsable de triar el tema i fer trucar una experta psicòloga segur que va llegir el típic tuit “un estudi diu que…”-. O la mateixa vocació que porta a inventar-se un conflicte i fer una bola enorme perquè Guardiola ha dit que el tracte a la junta de Laporta és injust. Eh que això passa perquè en esports no passen coses cada dia? Doncs en política i en economia, tampoc. Deixem la immediatesa pels gols i pel gran dia nacional -i pels talls de les rondes, va- i dediquem-nos a viure, a fer tuits banals, a canviar una mica el nostre voltant i a esperar el diumenge per saber què passa al món i què pensen els que no surten a les tertúlies, que al cap i a la fi són els experts.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.