Abans de convocar res, decideix quin titular vols

1. Sigues eficient quan convoquis als mitjans a una roda de premsa. Fes arribar les notes a tots els periodistes de la teva zona d’influència. No en menystinguis cap però tracta’ls a tots de forma singular. No necessita el mateix el corresponsal d’un gran diari de referència, que un portal informatiu mig amateur. Sembla obvi, però no ho és tant. Tingues al dia la llista de contactes, fes-te un calendari amb les dates de tancament de cadascún dels mitjans i les seves rutines de treball. La primera feina que tens és aconseguir la informació necessària per triar bé el bé el dia i l’hora. Ja tens un 25% de la feina feta.

2. Però atenció, abans de convocar res: decideix quin titular vols. És veritat que alguns periodistes tenen l’emprenyadora mania de voler triar-lo ells mateixos. Tanmateix, has d’intentar acompanyar-los subtilment a la teva zona de comoditat. Administra bé el suspens de la informació que donaràs i, preferentment, fes-ho de forma personal. El periodista ha de poder enllaminir el cap de redacció en les reunions d’assignació de temes amb un caramelet, que tingui temps de fer-ho, per tant. Distribueix amb cura, entre els periodistes que et semblin més valuosos, petits regals en forma d’informació exclusiva. Un “m’ho deus” en el moment oportú és un autèntic salvavides. Ah! Res de “notícies embargades” enviades de forma indiscriminada; en tot cas, aprèn a fer servir les xarxes socials per generar remor, buscar els climes apropiats. El clima és important. Retén això. Tornem al titular: quan sigui el moment, que el ‘teu’ polític l’amolli dues, tres i quatre vegades. Davant dels micros, haurà de deixar uns segons per davant i per darrera de la frase que vulguis destacar. Ho has de posar fàcil, a la sala de muntatge. Assaja amb ell o ella l’estona que calgui. I finalment, quan acabi la roda de premsa tingues la informació a punt. Estalvia al periodista haver de fer hemeroteca; la teva feina és triar bé allò que li passes. Sortiràs guanyant si li tens preparades aquelles dades que més et beneficien, etc. L’acceleració del cicle informatiu i la precarització de l’ofici faran la resta, amb molta probabilitat.

3. Recorda que avui el cicle de la notícia comença a temps real, durant la roda de premsa. Twitter és un altaveu i llença titulars “durant”, no “després”. Pensa en els piuladors de referència i els blocaires més actius com si fossin mitjans; envia un DM, fes un toc al FB. El que calgui. Tingues un ull al Twitter i l’altre a la sala. Estigues a sobre aquells periodistes que primer redifonen a internet, bé via Twitter, bé perquè envien els continguts a les versions digitals. No estiguis sol, en això. Assegura’t de tenir soldats llestos a la xarxa per a redifondre o respondre, segons convingui.

4. No decebis. Aquest punt val tant com tots els altres; de fet, t’assegura el lloc sota els focus dels mèdia. Tempta el periodista amb un titular graciós, una desqualificació grotesca… intenta encapsular-ho en 140 caràcters. El periodisme és un gran ring, avui. Aprofita-te’n. El periodista arriba àvid de titulars que generin ‘conversa’ a la xarxa i la xarxa, si la polèmica s’estén (sempre hi ajudaran uns quants xiulets, no cal dir-ho), marca el to del que després acabarà a telenotícies i portades.

Molts assessors de polítics apliquen aquestes pràctiques, ben conegudes (i patides) per molts. Però avui excel·leix en el seu desplegament, l’equip de l’alcalde de Badalona del PP, Xavier Garcia Albiol, dia sí, dia també als mitjans.

I nosaltres, els periodistes? Hem d’assumir aquesta situació com una fatalitat? Podem fer-hi res?

És imperatiu.

Hi ha tres pràctiques que molts practiquen, però que, malgrat això, crec que és oportú tornar a subratllar.

1.Responguem amb context i coneixement del territori (l’hemeroteca és, avui més que mai, una garantia contra la manipulació).

2.Siguem valents: la nostra feina és donar elements d’interpretació al lector. I si una roda de premsa no la donem pel dia? A vegades anar tard és la millor decisió professional.

3.Assegurem-nos que les notícies no surten si no disposem almenys de tres fonts i procurem que totes no siguin de polítics.

No és fàcil trencar inèrcies, no és fàcil convèncer els nostres caps de redacció. Però… aquesta és, precisament, la nostra feina.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019