La notícia de les 22 imputacions pels fets succeïts davant del Parlament el 15 de juny seguida de  quatre detencions amb comptagotes i la manifestació de rebuig van marcar la tensió informativa d’ahir, amb constants piulades i actualitzacions a la premsa digital. A pesar del cobriment detallat, però, pocs mitjans van fer una tasca de context i cap es va preguntar perquè era l’Audiència Nacional espanyola qui instruïa uns fets que no tenen relació ni amb el terrorisme ni el narcotràfic –les dues qüestions per les que, en principi, va ser creat aquest tribunal fora de l’estructura judicial ordinària- i que ja era investigat per la Fiscalia Superior de Catalunya des de feia mesos.

La resposta a aquesta pregunta es pot trobar al web del grupuscle ultradretà Manos Limpias, on hi ha penjada una nota de premsa amb l’anunci de l’acceptació a tràmit per part del Jutge Eloy Velasco, de la citada Audiència, d’una querella contra els “responsables del Moviment 15-M”.

A pesar que són habituals els reportatges explicant que és Manos Limpias quan apareix relacionat amb algun cas judicial d’impacte mediàtic, especialment en el cas de la imputació a Baltasar Garzón, aquesta vegada ha estat necessari acudir a mitjans alternatius com la Directa o Llibertat.cat per saber la seva implicació en el cas. En realitat la notícia ja havia estat explicada en alguns breus, com aquest apunt d’opinió a El Punt Avui, cap diari ha inclòs aquesta informació en els articles sobre les detencions d’ahir.

Manos Limpias està dirigit per l’exmilitant de Fuerza Nueva Miguel Bernard i es defineix a si mateix com a sindicat, encara que no se li coneix cap activitat en aquest sentit ni és públic que tingui cap delegat sindical –segons CCOO els únics alliberats els hi hauria otorgat el Govern autonòmic d’Esperanza Aguirre sense necessitat de tenir cap representativitat electoral.- En els darrers anys s’ha fet famós per la seva capacitat de presentar querelles contra qualsevol entitat i persona que no combregui amb la seva ideologia, el que implica un ventall molt ampli de possibles afectats. Des del mateix Garzón fins a Nunca Mais, passant pel PNB, l’alcaldessa d’Alsasua, la Delegada del Govern espanyol a Madrid o la mateixa Generalitat de Catalunya. La majoria de les seves denúncies acaben arxivades, però moltes altres –amb el suport mediàtic de la caverna- acaben admeses a tràmit i fins i tot amb condemnes, havent-se convertit en la Fiscalia particular de la dreta espanyola més extrema. És el cas, per exemple, dels responsables del diari basc Egunkaria, que, amb la Fiscalia retirada, mai haguessin hagut d’anar a judici –en el que van ser absolts- si no fos perquè els jutges de l’Audiència espanyola van acceptar l’acusació particular de Manos Limpias.

Actualització: Un lector ens informa que El País sí va publicar la informació de la querella de Manos Limpias a la seva notícia.