Contra l’odi, periodisme

«La immigració és un problema, i s’han de dir les coses pel seu nom […] Hi ha molts immigrants escolars i això comporta un endarreriment en el rendiment global de l’aula […] Està molt bé garantir el dret de l’immigrant però hem de ser molt exigents amb els deures que han de practicar, i molts no els volen practicar. Per tant qui no vulgui practicar aquest deure de la integració aquí no hi ha de fer res».

Paraules que colpeixen fort al timpà dels qui combaten el racisme i el classisme. Són de Josep Antoni Duran i Lleida, candidat de CiU a les eleccions espanyoles, en un intent d’arrabassar vots al PP de la majoria absoluta. 3 d’octubre del 2011, el mateix dia que els Mossos inicien la detenció de 22 activistes del 15-M per la revolta del Parlament. El conseller d’Interior, Felip Puig, aprofitant els dictats d’Eloy Velasco, magistrat de l’Audiència Nacional que decideix admetre a tràmit una querella de la ultradretana Manos Limpias pels fets del 15 de juny al Parlament.

La ultradreta fent la feina bruta atacant l’esquerra, la dreta apuntant les víctimes de la crisi i l’acaparament de la riquesa a mans d’uns pocs.

Manipulació efectiva. “L’expulsió, la mesura més eficaç”, llegeixo al Facebook del segon tinent d’alcalde de la capital de la meva comarca, el Pla de l’Estany, tot enllaçant una notícia d’El Punt Avui sobre la deportació d’un presumpte delinqüent banyolí d’origen estranger. Més avall, 8 comentaris aplaudeixen la complexa humana reflexió: “Ja en tenim prou amb els d’aquí”, “No s’hauria d’esperar a la reincidència [per expulsar]”, “Un de menys! I Catalunya va més bé”, “I encara en falten molts més”, etc.

Però n’hi ha un que desentona: «I mentrestant [mentre s’expulsen persones immigrades], España 2000, GAV, Coalición Valenciana, Falange Española… continuen sent legals i continuen agredint amb total impunitat. Els Països Catalans són el territori de l’Estat Espanyol amb més agressions feixistes i cap d’elles ha acabat amb penes de presó, curiosa paradoxa”. És de la regidora de la CUP, i està en minoria, 8 a 1, paradoxal curiositat.

El periodisme pot ser utilitzat per alimentar l’odi, però és imprescindible per combatre’l. Contra l’odi, aquell periodisme que remena dades, repassa la història, desmunta rumors i grata en l’origen de les desigualtats entre pobles. Un tastet de recursos:

VÍDEO: L’origen de les migracions modernes (I, II), conferència d’Arcadi Oliveres
VÍDEO: Estrangers i delinqüència, Xarxa BCN Antirumors
VÍDEO: Immigrants i ajuts habitatge, Xarxa BCN Antirumors
VÍDEO: És cert que els immigrants s’emporten totes les beques menjador?, Xarxa BCN Antirumors
Els immigrants aporten més del que reben, Estudi de l’Obra Social ‘la Caixa’
Els Centres d’Internament d’Estrangers, Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial
Portes al mar, Informe d’Intermón Oxfam sobre polítiques migratòries justes
Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural Xarxa BCN Antirumors, Ajuntament de Barcelona.

Xenofòbia en temps de crisi, Informe Raxen setembre del 2010

“L’expulsió, la mesura més eficaç”. Sí, segur?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019