Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui se celebra el cinquè aniversari de l’assassinat encara no aclarit de la periodista russa Anna  Politkòvskaya i arreu del món s’aprofitarà per a retre-li homenatge i defensar la llibertat d’expressió i de premsa que simbolitza la seva forma d’exercir la professió. A casa nostra el Grup Barnils ha promogut l’etiqueta #AnnaPolitovskaya per a fer-ne un recordatori al Twitter.

Però el seu cas no és un fet aïllat a la Rússia postsoviètica, encara que internacionalment hagi deixat de ser declarada una dictadura. Segons va explicar la periodista Elena Malàixina, companya de  Politkòvskaia al diari Nòvaia Gazeta en un acte a Barcelona, “la separació de poders, la independència judicial i la llibertat de premsa no existeixen a Rússia”. Malàixina va explicar que en la darrera dècada sis treballadors del seu diari, d’una plantilla de 40 persones, han estat assassinats sense que s’hagi detingut ningú –fins a 17 a tota Rússia durant la primera dècada del segle- i ella està segura que “Vladimir Putin coneix perfectament com funciona la cadena de comandament que va des dels organitzadors als executors dels crims, encara que ell no en sigui l’instigador directe”. Una de les claus d’aquests atacs és la impunitat que gaudeixen els seus responsables, directes o intel·lectuals, que Malàixina situa en els reduïts cercles del poder polític i econòmic. “Sense una possibilitat real d’una investigació policial seriosa o un judici just i independent, els autors dels assassinats saben que mai seran castigats per aquests fets”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Una altra de les claus del control dels mitjans a la Rússia actual –element clau per a la perpetuació de Putin al poder- ha estat la concentració de la seva propietat en mans de personatges propers al Govern. Si bé en un primer moment hi va haver mitjans crítics, poc a poc els seus propietaris han estat perseguits i aquests han anat canviant de mans. Un dels casos més paradigmàtics ha estat el de Vladimir Guzinski, un empresari mediàtic rus, propietari, entre d’altres mitjans, del canal de televisió NTV, que va ser acusat d’evasió d’impostos i obligat a exiliar-se a Israel, a costa, però, de perdre el control dels seus mitjans que van canviar la seva línia editorial fins a alinear-se amb les tesis oficialistes.

Els pocs espais de llibertat que compta Rússia, segons Malàixina, es troben a internet i les xarxes socials, encara que aquestes són encara poc populars al país. “Més del 70% de la població només s’informa pels canals 1 i 2 de la televisió”, va assegurar la periodista.

Txetxènia, encara pitjor

El principal motiu pel que fou assassinada Anna Politkòvskaia va ser la seva cobertura de la guerra de Txetxènia i les seves denúncies de les violacions dels drets humans que allí s’hi cometien. Cinc anys després la situació és lluny d’haver millorat. Segons explica Marta Ter, responsable de la campanya “Txetxènia, trenquem el silenci”, impulsada per la Lliga dels Drets dels Pobles, el país viu una dictadura de facte, amb menys llibertats encara que a la resta de la Federació Russa, sota el domini de Ramzan Kadírov, imposat a dit des de Moscou. “Encara que ja gairebé no queden tropes russes, Kadírov compta amb una milícia de 20.000 homes encarregada de la feina bruta –explica Ter- i en comparació amb l’etapa més dura de la guerra –durant la qual va arribar a morir quasi un 25% de la població- ara la repressió és més selectiva, però no menys brutal”. Entre les víctimes d’aquesta repressió s’hi troben els insurgents, però també periodistes, defensors dels drets humans i simples opositors pacífics, que són posats al mateix sac per la propaganda instirucional.