Ara, caps tallats

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No n’hi havia prou de matar els missatgers. Ara els tallen el cap perquè siguin més noticiables. El periodista mai no hauria de ser protagonista de les informacions. Ho segueixen sent: em dol, preferiria no haver-ho de repetir, però he de tornar a parlar de la situació dels nostres col·legues a Mèxic. Potser seria més nou parlar de la repressió que estan patint a Cuba, amb corresponsals callats; de l’enfrontament judicial, amb exili pel mig, entre Emilio Palacios articulista del diari El Universo i el president d’Equador, Rafael Correa, que ha declarat els diaris enemics del règim.

“El pitjor crim és el silenci”. La indignació a la capital mexicana va manifestar-se l’11 de setembre: feia 10 dies que havien aparegut assassinades dues periodistes, una d’elles de la revista Contralinea, enfrontada als poders reconeguts per la tasca de denúncia. “Periodistas valientes, ni se callan ni se venden”. Un any abans, les periodistes havien recorregut la mateixa avinguda, perquè quatre companys estaven segrestats.

Cap resultat, impunitat i més impunitat. I malignes rumors per fer creure que les morts res tenien a veure amb la seva feina i sí amb la corrupció. Es demana el mateix que per a les altres víctimes d’aquesta guerra sense fi: investigació, independent i imparcial. Tres is inviables mentre les autoritats incompleixen sistemàticament els compromisos adquirits per protegir periodistes. Per exemple, matar-los no és un crim federal. L’autocensura s’imposa per salvar la pell, mentre Reporters sense Fronteres proposa que la comunitat internacional exigeixi a les autoritats mexicanes que rendeixin comptes regularment de la situació en la lluita contra la impunitat.

Pocs dies després que trobessin els cossos de Ana Maria Marcela Yarce i Rocio Gonzalez a la Ciutat de Mexic, al nord-est, a Nuevo Laredo,  frontera amb Texas, va aparèixer decapitada Elizabeth Macias, del diari Primera Hora, al costat del seu teclat i el seu ratolí. Les informacions que publicava a les xarxes socials com Twitter, amb el sobrenom de Lanena de Laredo, incomodaven els narcos segons una nota adjunta al cadàver.

Aquest assassinat, atribuït a Los Zetas, que es disputen el territori amb el cartel del Golf, no va ser notícia ni al seu diari ni a cap dels més importants de l’Estat, Tamaulipas. Les xarxes socials són les que omplen el buit d’informació, però els seus activistes ja estan en el punt de mira dels poderosos, narcos o governadors, com han comprovat dos tuitaires de Veracruz que han estat 20 dies empresonats.

“Si dius la veritat et maten” recull Mike O’Connor, portaveu a Mèxic del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) qui afegeix:  “no hi ha periodisme confiable des de fa temps”, en un oportú reportatge de Manuel Cascante per l’ABC el 2 d’octubre. La Sociedad Interamericana de Prensa (SIP), que es reuneix aquest mes a Lima potser serà més contundent i més escoltada que els simples redactors.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.