L’estira i arronsa per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que ha de permetre liquidar definitivament Ràdio Televisió de Mallorca (RTM) sembla que acabarà als tribunals, però mentrestant s’accentua la marginació i exclusió de l’estructura productiva audiovisual on es recolzava aquest projecte.

“Aquest és un patrimoni molt difícil de crear i mantenir i molt fàcil de destruir”, avisa la periodista Marisa Goñi, exdirectora de RTM. Nascut ja als anys 80, amb les primeres televisions locals, que sovint emetien emparades en els buits legals de l’època es va crear una estructura arrelada al territori, amb molta experiència i professionalitat, encara que no tingués gaires titulacions. Però l’arribada de la TDT el 2005 va significar un cop de gràcia per a les televisions locals mallorquines.

La legislació aprovada a nivell estatal establia unes obligacions de cobertura semicomarcal sovint poc coincidents amb les realitats dels territoris, igual que al conjunt dels Països Catalans. Però a les Illes en concret, el Govern –llavors presidit per Jaume Matas- va abocar aquest patrimoni televisiu de proximitat a l’extinció al concedir totes les freqüències de TDT locals a grups privats sense coneixement del territori. “Enlloc d’aprofitar el moment per organitzar el que ja hi havia  –explica Goñi- es va preferir un model que ja llavors era obvi que era econòmicament inviable”. Així, amb l’excusa de la innovació tecnològica van desaparèixer els únics projectes que realment haurien fet possible una televisió veritablement local mentre molts dels canals adjudicats ni tan sols s’han posat en marxa o, els que els que ho han fet, incompleixen totalment la legislació que els obliga a emetre un mínim d’hores de producció local i en català.

La sortida per aquest sector va venir llavors de la mà de RTM, un canal públic d’àmbit insular aconseguit a última hora per pressions a Madrid dels governs balear i canari. El nou projecte va integrar les antigues televisions locals, ara productores autònomes que feien de corresponsalies, encarregant-los des de peces dels informatius, col·laboracions en programes o, en el cas de l’Illa de Música, una producció sencera. “Es tracta d’empreses petites, molt febles, d’entre tres i quatre treballadors que depenen completament de la feina que els dóna RTM” continua Goñi. La nova direcció de l’ens, però, ha congelat la renovació de la programació de l’actual temporada a més de qualsevol pagament a proveïdors, pel que aboca aquestes productores al tancament. “Amb l’anterior etapa podien anar tirant perquè sumaven diferents col·laboracions, Però ara, només amb els informatius i sense cobrar al dia… a aquesta gent només se’ls dóna l’opció de plegar. La corresponsal a Sa Pobla em va explicar que ara neteja pisos”, explica Marisa Goñi.

Resposta dels treballadors i dels espectadors

El tancament de RTM i la liquidació de qualsevol periodisme de proximitat audiovisual a Mallorca ha produït una enorme resistència social a l’illa. Per ara el Comitè d’Empresa de RTM s’ha negat a acceptar l’ERO d’extinció de l’empresa i “és més que probable que acabi als tribunals amb un resultat imprevisible, ja que les justificacions de la direcció són molt febles”, expliquen fonts de la Plataforma per la continuïtat de RTM a Mèdia.cat. L’existència d’aquesta Plataforma, formada per sindicats, entitats cíviques i el món de la cultura, és una bona prova de la importància que tenia RTM per a bona part de la societat mallorquina.

Marisa Goñi recorda que “una trentena de municipis van aprovar mocions en contra el tancament de RTM, moltes d’elles amb l’abstenció del PP que a molts pobles no entenia com poden quedar-se sense un servei comunicatiu que ara ningú més els facilitarà”. Per explicitar-ho, Goñi recorda com els seus arxius audiovisuals locals eren enllaçats pels webs dels diferents ajuntaments o les seves col·laboracions amb les ràdios municipals, que han ajudat a “vertebrar una estructura audiovisual  mallorquina de proximitat”.

Tant per Goñi com per la Plataforma, l’argument econòmic per tancar RTM “no s’aguanta per enlloc”, ja que aquest canal tenia un pressupost de sols 10 milions d’euros. “Una minúcia comparat amb el deute acumulat per IB3” i al darrere hi ha la voluntat política d’acabar amb un model periodístic independent i arrelat al territori.