Després de les massives manifestacions de dissabte els “indignats” van tornar de nou a les portades de tots els diaris del país –amb la sola excepció de Las Provincias- i alguns no van poder evitar reconèixer la sorpresa que els provocava publicar la notícia, com el Diario de Ibiza, que va parlar explícitament de “renaixement” en el seu titular.

I aquesta és una sorpresa comprensible en uns mitjans que ja havien “matat” el 15M just després de les passades eleccions municipals i autonòmiques, per tornar-ho a fer repetidament després dels fets del Parlament de Catalunya, l’aixecament de les acampades i l’arribada de l’estiu. Des de llavors la cobertura sobre el moviment ha estat parcial, descontextualitzada i desigual, però sobretot ha ignorat –sigui per desconeixement, sigui per voluntat expressa- que rere les ocupacions de CAP i facultats, acampades davant hospitals i la borsa, concentracions contra els desnonaments i talls de trànsit, manifestacions massives a la majoria de capitals de comarca o el fenomen de les “samarretes grogues” als centres d’ensenyament es vehiculava un mateix sentiment d’oposició més enllà de la defensa del servei públic determinat en cada moment. Un cop rere un altre es presentava cada fet com aïllat i excepcional sense oferir un context de fons. Tampoc hi ha hagut, en tot aquest temps, reportatges reposats sobre l’existència de centenars d’assemblees a una gran majoria de ciutats i barris dels Països Catalans, explicant com s’organitzen, quines activitats realitzen, quins objectius tenen i com es coordinen entre elles.

Durant la setmana prèvia al 15 d’octubre amb prou feines cap mitjà ha alertat de la gran mobilització que  s’estava preparant –reportatges com aquest a El Periódico han estat excepcions-, així que el que per a un ciutadà ben informat hauria d’haver estat un fet esperable, per a la majoria de lectors i espectadors del país s’ha convertit en una sorpresa. Paral·lelament, les xarxes socials bullien sobre el tema i, de fet, les etiquetes relacionades amb el “15O” han estat tendència dominant a Twitter durant quasi deu dies previs a la manifestació.

Però el silenciament dels grans mitjans ha permès resoldre definitivament en el debat –nascut gairebé el mateix 15 de maig- sobre si els “indignats” eren un fenomen nascut i mantingut a les xarxes socials o eren un bluf mediàtic. També ha permès constatar fins a quin punt les capçaleres dels grans mitjans han perdut la capacitat de condicionar l’agenda.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019