Eines per la diversitat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Massa sovint, més del que voldria, m’he trobat companys de professió que s’escuden en les rutines de treball, les presses o en la falta de fonts fiables per justificar algunes informacions mal documentades, esbiaixades o incomplertes sobre immigració i diversitat cultural.

I, personalment, crec que a aquesta alçada de la pel·lícula ja no s’hi valen excuses de cap mena per no fer bé la nostra feina de periodistes quan parlem d’immigració. No s’hi val en aquest tema com no s’hi valdria en qualsevol altre. El que passa és que la repercussió que té una mala praxi en aquest terreny, és mínima o molt acotada perquè la capacitat de resposta del col·lectiu immigrant davant dels mitjans,  és molt poca. Però que no tingui conseqüències pel periodista o pel mitjà no vol dir que no en tingui per les persones de les quals parlem.
Moltes informacions segueixen relacionant immigració amb delinqüència, exclusió social, problemes de convivència i, en el millor dels casos, les persones immigrades són tractades des d’un punt de vista merament estadístic , o des de l’anècdota o amb un to paternalista.

No té cap sentit que se citi, la nacionalitat d’una persona, presumptament autora d’un delicte. És com si diguéssim que hi ha una relació directe entre el lloc d’origen i el fet pel qual se l’ha detingut. I la principal raó per la qual se cita l’origen és perquè consta en l’atestat policial, que arriba a les redaccions, en forma de nota de premsa elaborada pel corresponent gabinet de comunicació.

Hem de ser prudents quan fem servir termes com “els immigrants” o “la immigració” o amb l’ús de paraules com “llatinoamericans”,“sudsaharians”, “de l’Europa de l’est”,… com si es tractés de col·lectius humans homogenis,  perquè existeixen raons diferents que els han fet migrar, perquè les seves experiències vitals són tan diverses com persones hi ha. Al capdavall, dir que “la immigració és” d’una manera o d’una altra o que “els llatinoamericans” pensen així o si s’integren més o menys que…, són maneres de no dir res i de posar etiquetes, que és més cosa d’un determinat tipus de polític que no pas d’un periodista que fa bé la seva feina.

Per mirar de corregir aquest seguit de mancances i males praxis, fa anys, que diversos estaments treballen en l’elaboració de materials sobre el llenguatge, documentació de tot tipus, elements per la reflexió, bases de dades… per tal que els periodistes tinguin al seu abast unes eines que contribueixin a millorar la cobertura i el tractament de la immigració i de la diversitat cultural. Una d’aquestes institucions és la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, que va impulsar Joan Manuel Trasserras quan era conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. En la seva pàgina web www.mesadiversitat.cat podeu trobar molts d’aquests materials i acostar-vos a les reflexions que s’estan fent sobre el paper que poden jugar els mitjans de comunicació per una millor convivència en la diversitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.