Tornar als perquès

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La velocitat global, la diversitat de formats, les noves xarxes socials i la competència de mercat han allunyat el camí dels mitjans actuals dels referents clàssics del periodisme. I això perjudica massa sovint el producte final. Els últims dies ens hem topat amb alguns exemples que han convertit el lector, l’oient o l’espectador en víctima de la dessídia.

És impactant topar-se amb monogràfics sobre l’exitosa reconstrucció de la “Grozny, 10 anys després” de Khadírov el dia que fa 5 anys que van assassinar Polytkovskaia. Precisament Grozny. Precisament Khadírov. I precisament Polytkovskaia. Res és casual. Ens hauria de rebel·lar llegir, de nou, la llista de declaracions que acrediten o desacrediten ‘el moviment del indignats’ però, en canvi, haver de rascar per trobar els fonaments de les seves propostes i discussions. O fins i tot, ens hauria de molestar viure posicionats d’un bàndol o de l’altre i en primera fila l’enfrontament Sandro Rosell – Laporta i no conéixer-ne els fons amagats.

L’absència d’inquietuds periodístiques, la manca d’exigència profesional o, simplement, la llei del mercat ens fa superficials i tendres en la crítica, ens limita l’argumentari i ens capa el coneixement. En aquest context són més imprescindibles que mai la innovació, la revisió i l’atreviment. Però el periodisme actual necessita també uns referent teòrics. I en aquest sentit, hi ha una pregunta que ens ofereix la resposta clau: perquè?

Fa un segle, Rudyard Kipling –conscientment o no- va marcar el camí amb les famoses 6W, bàsiques per escriure una bona peça periodística. Dels “què, com, quan, perquè, qui i on”, la qüestió més indispensable pel treball actual és el “perquè”. Trobant-lo resoldrem molts dels drames de la comunicació d’avui dia. És ben cert que el de Kipling no és l’únic ni potser el millor, però és un referent important que marca el full de ruta dels periodistes. Remenar, regirar, rebuscar i no conformar-se. Treure el maquillatge ens ajudarà a entendre. I és que, en el fons del fons: “periodisme d’investigació? És que n’hi ha d’altre?”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.