Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els qui es pregunten per a que serveix un servei públic d’informació de 24 hores, ahir haurien pogut obtenir una resposta mirant la programació especial que el canal 324 va dedicar al comunicat d’ETA on anunciava la fi definitiva de la lluita armada.

Durant quasi tres hores la cadena va entrevistar les diferents parts en conflicte –des del director del diari Berria, Martxelo Otamendi, fins a les associacions de víctimes del terrorisme, passant per organitzacions pacifistes com Lokarri, organitzadora de la Conferència de Pau de dilluns-, va cobrir en directe les compareixences dels diferents dirigents polítics bascos i espanyols i va prendre el pols internacional contactant amb els seus corresponsals a París i Londres. Al plató, dos analistes debatien sobre els diferents aspectes del fet, des de la situació política a la social, el context i les vies que han permès arribar a aquesta situació i quins són els reptes de futur per a les societats basca i espanyola, sense oblidar temes sovint tabú als grans mitjans com l’empresonament d’Arnaldo Otegi, la política penitenciària o la Llei de Partits i emprant un llenguatge precís allunyat del vocabulari propagandístic habitual en aquest tema. Dos breus documentals –un sobre la història d’ETA des dels anys 60 fins ara i un altre sobre el camí recorregut surant el darrer any i que ha fet possible aquesta decisió històrica- van completar un programa especial plenament homologable, per la seva profunditat, pluralitat i rigorositat, als dels grans canals internacionals com la BBC o Al Jazeera.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Va mancar, potser, un cert grau d’aprofundiment històric sobre les causes que van fer aparèixer ETA, i més tenint en compte que sovint es va repetir acríticament, com el gruix dels mitjans, les xifres de “50 anys d’existència” i “829 morts”, sense apuntar que una part d’aquests anys i aquestes morts es van donar en el context d’una dictadura feixista. Tampoc es va tractar –i això potser mereixeria un programa a banda- els motius que té bona part de la premsa madrilenya per oposar-se a la renúncia incondicional d’ETA a deixar les armes. Avui, quatre de les sis capçaleres impreses a la capital espanyola consideraven aquesta una mala notícia, línia argumental que als Països Catalans no segui ni tan sols els diaris més dretans com Las Provincias o La Verdad.