No tots els mitjans editats a Catalunya estan d’acord amb la independència ni molt menys, però sí que s’observa una clara unanimitat a l’hora de percebre el creixement del sentiment social sobiranista que s’explica, sobretot, en clau econòmica i fiscal. Aquesta seria una de les conclusions del nou informe Mèdia.cat publicat avui mateix i que us podeu descarregar al final del text.

L’estudi es titula “Anàlisi de la cobertura mediàtica del debat social i polític al voltant de l’independentisme durant el 2011” i ha estat realitzat pel periodista Vicent Canet. Per copsar aquesta cobertura s’ha centrat en quatre dates claus del debat sobiranista d’aquest any: la consulta popular del passat 10 d’abril a Barcelona i altres municipis, els resultats del Baròmetre trimestral del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat el 29 de juny, l’aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol i la declaració institucional sobre la possible insubmissió fiscal que feu Òmnium Cultural en el seu 50è aniversari. L’observatori crític de la comunicació, Mèdia.cat, és impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC

A partir d’aquí i de l’ampli volum i pluralitat de notícies estudiades –138 peces de 32 diaris i televisions d’àmbit local, català i estatal- permet a l’autor de l’informe concloure que els arguments econòmics passen per sobre dels lingüístics, identitaris o altres a l’hora d’explicar aquest creixement del sentiment independentista i que els mitjans radicats a Catalunya –inclosos els que no es mostren simpatitzants amb l’independentisme- argüeixen que cal una major autonomia financera. Entre els motius polítics, destaca principalment el malestar generat pel rebuig judicial al nou Estatut. La fractura social és l’argument més emprat entre els mitjans catalans que s’oposen a la independència.

Pel que fa a la procedència dels mitjans, es percep clarament com els mitjans editats aquí tenen més tendència a destacar els fets positius del moviment independentista front als editats a Madrid, encara que no hi ha un punt de separació clar i existeixen molts graus de matís en l’enfocament.

De fet l’informe classifica els mitjans segons la seva simpatia, neutralitat o oposició a la possibilitat d’independència per a Catalunya. Entre els mitjans de comunicació amb un posicionament favorable hi ha El Punt, l’Avui i l’Ara. Entre els ambigus on predominen més els elements positius són catalans: La Vanguardia, Regió 7, Diari de Girona, Público, Segre, ADN, La Mañana, El Periódico, TV3, C33, BTV, TV de l’Hospitalet i TVE1. Els mitjans més neutres són tant d’àmbit espanyol com català: 20 Minutos, Qué!, Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. El País, La Sexta, Cuatro, TVE2 i Telecinco són els mitjans, d’àmbit espanyol, qualificats d’ambigus on predominen més elements crítics. Finalment, entre els mitjans desfavorables hi trobem diaris i televisions exclusivament d’àmbit espanyol: El Mundo, La Razón, La Gaceta, l’Abc i Antena 3. Aquests darrers fins i tot arriben a dubtar del creixement del sentiment independentista i en tot cas acusen els polítics catalans de ser els responsables de la frustració generada per aprovar un Estatut “inconstitucional”.