La ‘caverna’ fa el ridícul

No és l’objectiu d’aquest observatori analitzar els mitjans que s’editen o que emeten des de fora del nostre àmbit lingüístic, però és impossible ser periodista i mirar amb ulls crítics el panorama comunicatiu d’aquest país sense adonar-se’n del que ens arriba quotidianament (en paper o per les ones) des de l’anomenada “caverna mediàtica” amb seu a Madrid. Les informacions sobre el comunicat d’ETA que donava per definitivament tancada la lluita armada ens ho reflecteixen amb més cruesa que mai.

Hi ha quatre diaris de pagament editats a Madrid (els quals sumen més de dos milions i mig de lectors diaris a tot l’estat, segons l’EGM, poca broma!), hi ha unes quantes emissores de ràdio i algunes més de televisió, que viuen en uns estàndards periodístics al marge de la resta del sector. Mentre tots els diaris editats a Catalunya obrien la seva edició del 21 d’octubre destacant a portada que ETA deixava les armes, com un fet positiu i determinant d’un canvi històric, un punt de vista similar al que han fet servir mitjans de comunicació d’arreu del món, els quatre diaris esmentats (i les ràdios i televisions afins reblaven el clau en informatius i tertúlies) titulaven en direcció contrària, no destacant cap element positiu en l’anunci d’ETA, remarcant el que ells voldrien haver vist en el comunicat i no hi van trobar (“ni se disuelve ni entrega las armas”) o plantejant hipotètiques negociacions amb el govern espanyol. I contínuament recordant els assassinats, els morts, les víctimes del terrorisme, per tal de mantenir ben viva la ferida i torpedinar qualsevol intent de reconciliació, ja no dic de resoldre el conflicte per vies democràtiques i pacífiques (tampoc admeten que hi hagi conflicte).

En un tema de tanta transcendència política, social i humana com és aquest, la “caverna” madrilenya s’enroca i manté la seva visió mesquina, visceral, manipuladora i autodestructiva. Ni davant d’una notícia d’aquesta importància, canvien de xip i intenten reflexionar fredament sobre què pot canviar en la història del “seu” país (no estic parlant del País Basc, ells no entenen cap altre país que no sigui Espanya, però és que és segur que canvia la història d’Espanya amb ETA o sense). Tot al contrari, apliquen mimèticament les consignes que han vingut repetint una i mil vegades en les darreres dècades, tant quan hi havia atemptats com quan ha deixat d’haver-n’hi. Més enllà de la ideologia protofeixista que s’amaga en aquesta estratègia –legítima, he d’admetre-ho-, els responsables d’aquests mitjans no tenen consciència que fan el més absolut ridícul periodístic, en minimitzar i aigualir una notícia que la premsa de tot el món considera crucial.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019