Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest dimecres al matí la majoria de rotatius dels quioscos catalans obren les seves portades amb grans titulars alarmats per la decisió, ahir dimarts 1 de novembre, del primer ministre grec, Iorgos Papandreu, de convocar un referèndum al seu país sobre el pla de rescat de la Unió Europea.

Dels principatins, els quatre principals titulen de manera força explícita contra la decisió grega. Així, a El Periódico llegim: “Grècia l’arma”, a El Punt Avui: “Grècia porta el pànic”, a l’Ara: “Bomba contra l’euro” i a La Vanguardia: “Eurodrama”. En el cas dels valencians, el Levante s’ha llevat amb “Grecia vuelve a arrastrar Europa hacia el precipicio” i Las Provincias titula “Grecia revienta el plan de la UE para salvar el euro y hunde las bolsas”. Així mateix, la premsa estatal que es troba als quioscos catalans obra posant en dubte la decisió de Papandreu: El País titula “Grecia empuja el euro al abismo”, l’ABC escull un dramàtic “Grecia se hunde y nos hunde” i El Mundo destaca el paper d’Europa amb “Papandreu mantiene su órdago pese a las presiones de la UE.

Així que la majoria de capçaleres han posat en qüestió que la ciutadania grega pugui dir-hi la seva sobre un pla que comportarà (tal com detalla el mateix Periódico) l'”acomiadament de 30.000 funcionaris, rebaixa del 15% del sou dels que vinguin a continuació; retallades d’entre un 20% i un 40% en les pensions, pujada d’impostos, etcètera”.

Per contra, només el Público escull posar en valor el dret a decidir dels grecs davant del nerviosisme dels mercats: “Consultar al pueblo desquicia a los mercados”.

 

No volem per Grècia el que sí que volem per la nació catalana

Les editorials dels diversos diaris reforcen el plantejament de la majoria portades, amb arguments que posen en qüestió la pertinença de fer una consulta.

En el cas d’El Periódico, menysté el valor de l’opinió dels grecs, en fer la següent comparació: “Preguntar als ciutadans grecs si aproven la tisorada és com sotmetre a referèndum si la gent vol que li apugin els impostos. La resposta, en els dos casos, està anunciada.” I afegeix: “Però resulta que el problema no només afecta Grècia, sinó també l’euro, moneda a la qual potser aquell país no s’hauria d’haver integrat mai. Però ara ja és tard per lamentar-se perquè la sortida de Grècia de l’euro seria molt pitjor, una catàstrofe per a tot Europa”.

Pel que fa a La Vanguardia, tot i que centra l’editorial en el relleu al capdavant del BCE, no s’estalvia de criticar “la decisió de Papandreu de llençar per terra el que s’havia aconseguit a la cimera de l’euro”.

Pel que fa a l’Ara, es remet a la història per justificar la crítica a Papandreu: “Les urnes s’han tornat perilloses quan es tracta de la construcció europea. I ja era així en temps de bonança econòmica. Irlanda es va rebel·lar contra els tractats de la Unió. Dinamarca va fer el mateix amb l’euro, igual que Suècia. Fins i tot països del nucli dur com Holanda o França van rebutjar la Constitució europea”. És a dir, que dóna a entendre que en tots aquests casos la ciutadania va votar de manera errònia. I també argumenta: “En nom de la democràcia, Grècia té dret a convocar un referèndum. Però la democràcia s’ha de poder invocar en totes les direccions. Què passaria si alemanys i francesos -per no parlar d’euroescèptics de mena com els finlandesos-, votessin també el pla?”.

És a dir, que en l’argumentari alguns mitjans han qüestionat que les persones que patiran una transformació profunda de la seva vida puguin dir-ne res. I ho fan apel·lant a l’interès comú europeu. Talment com alguns mitjans espanyols han fet en relació a les consultes per la independència de la nació catalana. Aleshores, alguns articles havien defensat que tota la ciutadania de l’Estat espanyol havia de poder opinar sobre el dret a decidir de la nació catalana, ja que el trencament de la unitat d’Espanya afectava tothom.

 

Matisos i crítiques a la crítica

Però no tot és unanimitat contra el referèndum. Malgrat l’alarmisme del titular de portada, l’editorial d’El Punt Avui es mostra més benevolent amb la decisió de Papandreu. Així que alerta que “l’anunci grec complica molt la sortida de la crisi financera a Europa”, però també afegeix que “Grècia té tot el dret, com qualsevol país sobirà, a consultar als seus ciutadans sobre el seu futur. Una de les grans crítiques que s’han fet en aquesta crisi és que semblava que els mercats estaven suplantant les sobiranies populars. Grècia s’ha rebel·lat a la seva manera, encara que, si persisteix, el preu que pagarà serà alt”. I al final apunta, com fan altres rotatius, que la Unió Europea té seriosos problemes de “lideratge” que ha de resoldre.

I Vilaweb, per veu del seu director, és dels pocs mitjans que aquest dimecres es pregunta “per quin motiu és tan de problema consultar als ciutadans grecs, que al cap i a la fi són els qui hauran d’aguantar els efectes reals de la política de xoc europea?”. Així mateix, una de les firmes destacades de Público, Ignacio Escolar, en la mateixa línia també s’interroga: “En quin moment la democràcia es va convertir en una amenaça per l’economia?”.