Que no s’apagui la llum

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La crisi econòmica ha col·locat la televisió pública catalana en el punt de mira de molts fronts. Les últimes setmanes, hem pogut observar diversos embats contra TV3. Tristament, poques veus han sortit a defensar-la.

Els perjudicis contra TVC venen de diversos àmbits. D’una banda, dels competidors. La UTECA (Unió de Televisions Comercials Associades) feia públic, ara fa poc més d’un mes, un informe (podeu descarregar-lo aquí i aquí), on donava “solucions” per “aprofitar els recursos de producció” i “reduir costs de transmissió del senyal”. La conclusió de l’informe era clara: integrar els primers canals autonòmics de les televisions públiques de l’estat en un únic senyal comú en llengua espanyola i sense publicitat.La demanda de la UTECA arriba en un moment baix per a la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) ja que dels 12 operadors que la constitueixen actualment, quatre estan en perill greu de desaparèixer. La batalla per treure la publicitat de les televisions públiques ja van guanyar-la amb TVE i ara caldrà veure si la cadena podrà sostenir la qualitat dels seus productes amb la crisi. A Catalunya, aquesta demanda, està encapçalada pel Grup Godó per motius ben obvis. Sembla que a la ràdio pot tenir el terreny guanyat, però amb 8TV, encara li queda molt camí per recórrer.

D’altra banda, els detriments cap a TV3 també vénen de la classe política i dels grups de pressió. Terribas ja s’ha mostrat preocupada perquè els partits puguin jugar amb les lleis fonamentals “per marcar el terreny electoral”. Partit Popular i Ciutadans han fet sentir més fort que mai les seves veus contra una televisió “partidista” i que només representa uns quants catalans, mentre que la resta de l’hemicicle parlamentari es baralla per aconseguir quotes de poder als organismes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquest sentit, el Grup Barnils ja va denunciar un possible increment del control polític amb la nova Llei de la CCMA.

I finalment, els esculls econòmics. Amb tres anys, el pressupost de TV3 s’ha vist reduït a 300 milions d’euros aquest darrer any cosa que, com ha dit Terribas, pot fer que, d’ara en endavant, “no garanteixi el model de servei públic que tenim”.

Davant d’aquest panorama, poques veus s’ha aixecat a defensar el model de TV3. Ho ha fet la seva directora amb l’article ‘TV3: Volem un mirall trencat?’ (per cert, per què els polítics no han sigut capaços de fer ells mateixos una defensa així?) i un dels màxims teòrics de l’espai comunicatiu català: Josep Gifreu. I pocs més.

TV3 havia de ser un engranatge més d’un ric i complex espai comunicatiu català que havia d’abraçar tots els Països Catalans. Els diferents governs de Madrid ja han anat esquarterant aquesta idea emparant-se amb lleis estatals que han limitat la lliure col·laboració entre comunitats. Si s’enfonsa TV3, com deia recentment el mateixGifreu, “el català és llengua morta a la petita pantalla i l’horitzó de futur de la nació catalana resta sense visibilitat pública”.

Davant d’aquesta nova arremesa, s’han d’aixecar més veus encara. Més veus per defensar el model de TVC. Més veus, no perquè no puguem tenir discrepàncies amb els productes de la cadena, sinó per fer sentir tot allò queTV3 ha suposat (i suposa) en un marc més àmpli: un model de servei públic exemplar, cohesiu i sobretot una plataforma on el català ha estat una llengua normalitzada i normalitzadora. No ens convé que aquesta llum s’apagui, ans al contrari: ens convé mantenir-la, potenciar-la i procurar encendre moltes més llums a tot el país.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.