Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Amb l’arribada d’unes noves eleccions, la professió periodística catalana s’ha posicionat novament contra els blocs electorals amb què han d’informar de la campanya als mitjans públics.

Ahir dimecres, a la seu central (a Barcelona) i a les tres demarcacions (a Girona, Lleida i Tarragona) del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’hi va reunir una nodrida representació del sector per fer una crida a la insubmissió. És a dir, tal i com es pot llegir al manifest presentat, per demanar “a les direccions dels mitjans públics que no acatin la imposició dels blocs”. És la primera ocasió en què el Col·legi proposa tant explícitament aquesta mesura.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A l’espera de la decisió que prendran direccions i treballadors sobre com actuar quan comenci la campanya de les eleccions al Parlament espanyol, les dificultats per trobar complicitats amb la ciutadania en aquesta pugna continuen existint. La fórmula de no signar les notícies com a mesura de protesta i pressió (mesura que han adoptat els darrers anys els treballadors dels mitjans públics catalans) és sobretot de consum intern de la professió, ja que no ha pogut o sabut connectar amb uns teleespectadors i oients que ho viuen sobretot com una cançoneta que s’ha fet habitual en les informacions de les campanyes electorals però que els queda força llunyana.

L’altra via que ha obert el Col·legi per intentar posar a fi als blocs electorals és tornar a recórrer al Tribunal Suprem aquesta imposició. L’entitat argumenta que els blocs suposen “la suspensió de la llibertat d’informació”, ja que imposen “un temps i un ordre d’aparició dels partits polítics durant les campanyes electorals, no en funció de la importància del que fan, sinó de la representació obtinguda en les eleccions anteriors”.

Una imposició inèdita a Europa

Tal i com ahir recordaven en els diversos actes al Col·legi de Periodistes, la mesura d’imposar que les informacions sobre la campanya es donin en blocs cronometrats i pautats en funció dels darrers resultats electorals és una pràctica que no existeix en cap altre estat d’Europa. La situació prové del 1985, recorda el manifest impulsat, quan “alguns partits polítics van aconseguir que la Junta Electoral Central, amb una estranya interpretació, equiparés els espais gratuïts de propaganda política a la informació electoral dels serveis informatius de les cadenes públiques de ràdio i televisió”.

Declaració de Segòvia

Qui també s’ha manifestat contra els blocs ha estat la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE – dels Països Catalans hi estan federades la Unió de Periodistes Valencians, l’Associació de Premsa de Castelló i l’Associació de Periodistes d’Alacant), a través de la Declaració de Segòvia. El document l’adrecen als partits polítics coincidint amb la imminència de la nova campanya electoral, i els animen a actuar “amb responsabilitat”. Entre les mesures que proposen s’hi inclou la supressió dels blocs electorals.

A més, la declaració alerta d’altres males pràctiques en campanya que es repeteixen cada any i que afecten la qualitat de les notícies i la llibertat d’informació. Així que demana la fi de les rodes de premsa sense preguntes, que s’acabi amb la reproducció de declaracions enllaunades pels mateixos partits, amb algunes pràctiques no periodístiques en les cobertures dels mítings i amb les negatives als líders de les diverses formacions a participar en entrevistes i debats.

Cap de les declaracions recents ni tampoc les d’anys anteriors de les organitzacions professionals catalanes o estatals ha aconseguit, per ara, fer prou pressió sobre els partits polítics perquè es replantegin la pertinença de mantenir els blocs electorals i la resta de pràctiques. És per això que s’explica la crida a la insubmissió que ha fet enguany el Col·legi, encara que no ho destaquin en el titular del manifest sinó només dins del text.