Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els agradaria no haver d’existir. Però saben que són necessaris, malgrat que s’enfronten a un corrent en contra molt gran difícil de capgirar, reconeix la Carol Astudillo, coordinadora de la Xarxa BCN Antirumors. Aquesta estratègia per combatre rumors i estereotips sobre la immigració a la ciutat de Barcelona funciona des del 2010. I en què consisteix? Doncs funciona a partir de difondre diversos materials editats, sent actius a internet i també a través del que en diuen agents antirumors, que són persones que han assistit a un curs de formació i estan preparades per respondre als rumors que els arriben; la majoria són mestres, professors d’institut, infermeres, gent dels casals d’avis, etc.

Astudillo explica la dificultat que es troben a l’hora de combatre els rumors: “Per exemple, si algú coneix una persona immigrant a qui li ha tocat un pis de protecció oficial, es creurà ràpidament un rumor que li arribi dient que tots els pisos de protecció oficial són per als nouvinguts, encara que li expliquin que només el 15% de pisos de protecció oficial a Barcelona el 2010 van anar a persones immigrades”. El problema del rumor, afegeix la coordinadora del projecte, és que és “una informació negativa sobre un col·lectiu determinat que reforça idees de base que ja tenim, i per això es propaga molt ràpid i el que fa és reforçar les percepcions distorsionades que la gent pot tenir prèviament”.

Però un dels fets més preocupants per Astudillo és que qui accentua els rumors són els propis mitjans de comunicació, i per això està convençuda que si premsa, ràdio i televisió col·laboressin en l’estratègia antirumors, aquesta iniciativa no seria necessària”.

Males pràctiques dels mitjans

D’exemples de males maneres dels mitjans de comunicació pel que fa a la difusió de rumors negatius cap a la immigració n’hi ha molts, asseguren des de la Xarxa. Un dels més paradigmàtics darrerament va ser la portada i pàgines interiors d’El Periódico del passat 29 d’agost, que van titular “La guia ‘mangui’ de Barcelona” i on es vinculava delinqüència i immigració a partir d’una guia interna dels Mossos d’Esquadra. “És un cas d’estudi”, explica Carol Astudillo, “ja que el diari el que volia explicar amb aquella informació era el racisme dels Mossos d’Esquadra, però el que feia en realitat era donar eco als prejudicis que hi apareixien”.

També posa un exemple de La Vanguardia de fa uns dos anys, quan a la portada asseguraven que l’Estat espanyol era el segon país d’Europa que rebia més immigrants. I si bé en números absoluts això era cert, a la pàgina 7 es podia llegir que en percentatge estava a la setena posició. Per Astudillo, aquest tipus de tractament en portada “té un efecte nefast, perquè és una notícia alarmista”.

Crear complicitat amb els periodistes

Conscients de la necessitat de pressionar els mitjans de comunicació perquè canviïn algunes de les seves pràctiques quan parlen d’immigració, la Xarxa Antirumors té un consell assessor format per diversos periodistes. Aquests assessors els van dir que no era gaire bona estratègia anar a posar el dit a l’ull dels mitjans, perquè no els agrada com els diguin que han de fer la feina. Per contra, el que funcionaria millor és crear-hi complicitats, i en això estan treballant per al 2012.

Tot plegat, per tal de resoldre la seva “obsessió”, que és arribar a la gent que no està sensibilitzada i que es pot creure més fàcilment els rumors.

Per això, des de la Xarxa recorden que estan oberts als mitjans interessats en fer-los entrevistes, demanar-los articles o consultar-los qualsevol dubte.