El rerefons de Wikileaks, les noves formes de control

El Tribunal Superior de Londres ha decidit autoritzar l’extradició del fundador de Wikilieaks, Julian Assange, a Suècia. Les autoritats del país nòrdic volen jutjar Assange arran les denúncies de dues dones, que l’acusen de delictes d’agressió sexual i de violació, fets que haurien passat l’agost del 2010 a Suècia. La defensa d’Assange sempre ha negat les acusacions i el mateix acusat ha reconegut haver mantingut relacions amb les dues noies, però sempre de manera consentida. De fet, una de les denunciants va comentar a través de Twitter la seva relació amb Assange, tot i esborrar posteriorment els comentaris. El pas a la justícia sueca pot ser un primer pas cap a una possible extradició als Estats Units, on podria ser jutjat per delictes d’espionatge.

La pressió a tots nivells contra Wikileaks ha aconseguit el seu objectiu quan, fa uns dies, el fundador anunciava la suspensió de l’activitat d’aquesta organització per problemes financers. I és que més enllà de la guerra bruta judicial contra Assange, el paper de les institucions financeres internacionals i de molts altres actors ha estat clau per ofegar aquest projecte. Així, la companyia Amazone, la més gran del món en servei de hosting, va tallar el servei de wikileaks.org. També bancs i multinacionals financeres com Mastercard, Visa i PayPal, o el banc SwissPost van cancel·lar els serveis de pagament a Wikileaks, per impedir els donatius d’arreu del món per a finançar l’organització.

El cas de la persecució de Wikileaks ha posat al descobert com s’articulen en contraposició, davant la suposada llibertat que proporcionen les noves tecnologies, noves fórmules de control i de censura, que utilitzen procediments i accions que retallen convencions fins ara assumides oficialment, com la mateixa llibertat de premsa.

Ho analitza molt acuradament el doctor i professor de Dret a la Universitat de Harvard, Yochai Benkler, un dels principals analistes i teoritzadors de les noves formes d’experiència col·laborativa a la Xarxa, com la del programari lliure. Benkler ho analitza en un esborrany per a la revista Harvard Civil Rights-Civil Liberties Law Review, titulat: “A Free Irresponsible Press: Wikileaks and the battle over the soul of the networked fourth estate”.

Aquest estudi és molt recomanable per tenir més elements per interpretar el periple de l’assetjament judicial i polític d’Assange i el procés de criminalització i de desprestigi que des d’alguns estaments polítics i mediàtics convencionals s’ha fet de Wikileaks.
Internet ens ha obert unes portes a un món en xarxa on els individus poden actuar i associar-se de forma cooperativa i construir nous models d’informació desvinculats del sedàs dels mitjans convencionals d’informació, i que posen en qüestió els equilibris que tradicionalment s’havien construït entre la pretesa responsabilitat i la llibertat de premsa.

Però com expressa Benckler en el seu article, aquest nous models d’informació en xarxa, malgrat poder estar més alliberats de les estructures comercials dels mitjans tradicionals, són també, com ha evidenciat el cas de Wikileaks, més vulnerables a les noves formes de pressió i de control que s’han desenvolupat, en paral·lel, amb la generalització de les noves tecnologies. Són unes fórmules de control més efectives i alliberades, cada cop més, de qualsevol vigilància democràtica, que de retruc, posen també en circulació noves formes de control i de censura sobre tot el model comunicatiu resultant.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.