Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Recordar Just Cabot és recordar tots els periodistes catalans que el 1939 van marxar a l’exili”. És des d’aquest plantejament que Quim Torra, editor d’A Contra Vent, explica el motiu del concert-homenatge que l’editorial fa aquest dilluns al vespre al periodista Just Cabot i al periodisme de l’exili.

L’acte, que començarà a 2/4 de 8 del vespre a l’Ateneu Barcelonès, coincideix en el cinquantè aniversari de la mort de Cabot. I des d’A Contra Vent els va semblar “que una figura com la d’aquest periodista, molt poc coneguda, podia representar alhora els periodistes catalans que van morir a l’exili”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Quim Torra assegura que aquests homenatges són necessaris perquè sinó “acabarem pensant que en aquest país només hi havia Carles Sentís” (el periodista mort aquest 2011 que el gener de 1939 va entrar a Barcelona acompanyant les tropes feixistes, i que va estar vinculat al règim franquista al llarg de les quatre dècades de dictadura). Per contra, l’editor recorda que el camí que van fer el 80% de periodistes catalans va ser a la inversa: marxar a l’exili. I com Cabot, que va morir el 1961 a París, molts d’ells ja no van tornar mai més al país.

“El 80% és una xifra esgarrifosa”, s’exclama Quim Torra. I continua: “Va suposar l’exili de tots aquells periodistes i escriptors que havien anat conformant un imaginari col·lectiu, i això de sobte va desaparèixer. Reivindicar aquells periodistes que van marxar a l’exili és reivindicar la nostra història oculta i ens acosta a la tradició periodística catalana que va quedar estroncada amb la guerra”.

Qui era Just Cabot?

“Era, probablement, el periodista més intel·ligent i més ben informat de Barcelona”. Així és com van definir Joan Torrent i Rafael Tasis, autors de la Història de la premsa en català (1966), Just Cabot.

Aquest periodista va néixer el 1898 a Barcelona, i va lligar tota la seva vida professional abans de l’exili a la premsa catalana. Així, va ser redactor del diari La Publicitat i també de L’Esport Català. Més endavant va ser director del setmanari Mirador, revista que va ser un dels clars exemples de la modernitat del periodisme català dels anys trenta.

Amb la fi de la guerra i la victòria franquista, Cabot, com molts altres companys d’ofici, va emprendre el camí de l’exili.

Cabot no va tornar mai més a Catalunya i va viure i morir a París, on va estar regentant una llibreria. El periodista considerava que si tornava i volia exercir de periodista ho hauria de fer en castellà i patint la censura, i davant d’això assegurava que “l’única solució decent és el silenci”.

“Encara queda molta feina per fer”

A Contra Vent organitza avui el concert-homenatge a un autor que ha contribuït a recuperar. Precisament, amb El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l’exili (1939-1961), de Valentí Soler, l’editorial va encetar el 2008 la col·lecció “Abans d’ara”, amb la qual recupera i reivindica la feina dels periodistes catalans, especialment dels que van crear la tradició periodística catalana dels anys vint i trenta.

Quim Torra, es mostra molt content per la “resposta entusiasta” que reben de les persones que s’interessen pels llibres publicats. I és que davant del desconeixement total de molts autors, “la gent al·lucina per la seva modernitat, per la prosa clara, pel català estàndard tant bonic, perquè s’adonen de la modernitat que havia assolit el periodisme català abans de la guerra”.

L’editor d’A Contra Vent subratlla que no són els primers en recuperar la feina de tota aquella generació de periodistes. Però si fins aleshores el que s’havia fet sobretot era incidir en la primera línia periodística d’abans de la guerra, l’aportació que fa la seva editorial és recuperar figures de segona i tercera línia, autors dels quals se n’havia perdut la pista, que són “el que dóna gruix i consistència a tota una generació”.

Però malgrat que ja s’han anat recuperant noms, Quim Torra assegura que “encara queda molta feina per fer, i especialment tot el periodisme que es va fer des de l’exili, que s’ha recuperat poc, i també el de començaments de segle XX i finals del XIX”. Per això, està convençut que “és possible que ens anem trobant noves joies, és com un tresor”.

El que també celebra Torra és que a les universitats “cada vegada tothom és més conscient del valor del periodisme de la República i anterior”, però alerta: “Encara no hem arribat al punt que caldria: que qualsevol llicenciat dominés, a part de Pla i Xammar, 14 o 15 noms de periodistes d’abans de la guerra, i això em sembla que no es produeix. Ens concncentrem en uns pocs noms i no veiem tot el panorama, que és el que dóna valor a tot el període”.

La cita per homenatjar aquella generació: aquest vespre a 2/4 de 8 a l’Ateneu Barcelonès. Albert Benzekry hi llegirà textos i cartes de Cabot, i Jordi Cortada, acompanyat de Marco Evangelisti al piano, cantarà algunes cançons dels millors compositors catalans de tots els temps.


>> Per saber-ne més:

-“El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l’exili (1939-1961)”, Valentí Soler. A Contra Vent, 2008

-“Indignacions i provocacions de Just Cabot”, Valentí Soler. Edicions 62, 1992