I les Irenes Polos d’avui en dia?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“On són les Irenes Polos d’avui en dia?”. La pregunta se la formulava fa uns dies una assistent a la tertúlia sobre Irene Polo que va organitzar el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El dubte sorgia en constatar les dificultats que hi ha a la premsa actual perquè els i les periodistes puguin sortir al carrer a investigar, a preguntar, a recollir denúncies, a conèixer en primera persona sobre el que estan informant.

I per què reivindicaven la feina d’aquella periodista? El 1930, amb 21 anys, Irene Polo va començar a exercir l’ofici. La carrera li va durar poc, ja que el 1936 deixava la professió per acompanyar la companyia teatral de Margarida Xirgu per Amèrica, però va ser intensa. Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant o Última Hora van ser les capçaleres on va anar publicant els seus reportatges i entrevistes (bona part dels quals podeu llegir a La fascinació del periodisme). Ben aviat va adoptar una pràctica i un estil marcats per les ganes d’apropar-se a allò que estava explicant, de narrar-ho en primera persona, de desplaçar-se fins on fos per informar de la realitat social del seu temps. I això barrejat amb bones dosis d’ironia, que li permetien parlar amb desimboltura de la darrera moda de les modistes de Barcelona, del vot femení, de la FAI, d’una difícil entrevista a Cambó, de l’atur o dels canvis que els turistes ja estaven provocant a Eivissa.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així que la pregunta a la tertúlia es qüestionava les possibilitats actuals per exercir un periodisme de carrer com el que feia Irene Polo. I la majoria d’assistents van coincidir que és molt difícil. Tenien raó. Possiblement, periodistes que puguin anar fins a un conflicte laboral com va fer la Polo amb els miners de Sallent i denunciar les condicions en què vivien les famílies dels treballadors, o que es facin passar per una jove seguidora de les feixistes Juventudes de Acción Nacional i els acompanyi fins a una manifestació a Madrid, són molt difícils de trobar a les redaccions. I és que els que formen part de les plantilles sovint estan atrapats per la pressió d’omplir pàgines en paper i pàgines web diàriament, i pels interessos dels propietaris, que sovint tenen poc a veure amb el periodisme.

Si voleu llegir-les, però, no és una tasca impossible. Les Irenes Polos d’avui en dia les trobareu signant com a free-lance en diaris i revistes, o en blocs, o escrivint en mitjans alternatius, o a través de documentals que hauran pagat en bona part de la seva butxaca.

D’Irenes Polos avui dia n’hi ha moltes. El problema és que ja no obren portades de diari com feia aquella magnífica reportera (i que sovint tenen poc retribuïda la seva feina). Ara haureu d’esforçar-vos una mica més per trobar les seves cròniques. Però no us serà difícil si teniu ganes de saber el que massa sovint no expliquen els grans mitjans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.