Moralment superiors?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Només començar la funció, un actor-ballarí s’adreça al públic i ens pregunta: “Qui d’entre vosaltres se sent moralment superior als talibans?”. Unes poques mans s’alcen tímides, la gran majoria resta immòbil. Cal tenir en compte que som a Berlín i que molts alemanys, fins i tot si ho pensen, mai no gosarien declarar-se moralment superiors a ningú, sigui talibà, lladre de bicicletes o assassí en sèrie.

L’espectacle dels britànics DV8 porta per nom “Can we talk about this?” i tracta sobre la llibertat d’expressió, la censura i l’Islam. És una obra valenta i arriscada, tenint en compte la temàtica i com les gasten alguns islamistes. Hi apareixen, és clar i entre molts d’altres, Rushdie i els versos satànics, l’assassinat del cineasta neerlandès Theo van Gogh i la polèmica per les caricatures de Mahoma publicades a Dinamarca l’any 2005. Hi ha una altra línia argumental que corre en paral·lel, que és la situació de les dones als països musulmans. Sortosament, al final no repeteixen la pregunta inicial: qui aquella nit no aixequi el dit en somnis vol dir que és sord o no hi vol sentir.

En una hipotètica revisió futura de l’obra hi podria aparèixer també l’atemptat de la setmana passada a París contra el setmanari satíric Charlie Hebdo. La història és coneguda: una revista amb una caricatura de Mahoma a la portada i uns sèrie d’ironies o burles sobre l’islam per una banda, i uns artefactes molotov que van cremar la seu de la revista per l’altra. La llibertat d’expressió en flames i una altra dosi d’autocensura per a tots aquells que no volen arriscar-se a atraure les ires dels fanàtics o no tenen subscrita una pòlissa d’incendis.

Sortosament, cada dia s’alcen més veus que denuncien aquests actes de violència feixista i d’altres, encara menys nombroses, denuncien sense pèls a la llengua alguns dels disbarats que es cometen en nom de l’islam, sobretot els relacionats amb les dones. Cal filar molt prim, perquè el perill de ser qualificat d’incomprensiu i racista és gran, i perquè molt a la vora hi ha tots aquests populistes que volen fer passar gat per llebre i tot musulmà per intolerant. Tampoc una certa esquerra anomenada ara bonista i com a mínim ingènua ha contribuït a clarificar el debat.

Fóra bo que també des del periodisme s’adoptés una actitud més bel·ligerant, ni que només sigui per un mínim instint de solidaritat en veure com socarrimen redaccions al costat de casa i persegueixen i empresonen periodistes i blocaires arreu del món. La llibertat d’expressió és un bé massa universal per pensar que cada terra pot fer sa guerra i cal defensar-la arreu, sigui la Xina de Shi Tao, la Rússia de Politkóvskaia o l’Egipte de Maikel Nabil. No n’hi ha prou amb deixar que sempre siguin Reporters Sense Fronteres, Amnistia Internacional o el Pen Club qui exerceixin la protesta i la denúncia. Som moralment superiors als talibans i n’hem d’estar orgullosos: tenim aquesta sort. Tampoc no fa tant de temps que podem sentir aquest orgull que ens fa afortunats: fa quatre dies, en nom del nacional-catolicisme, també es cometien disbarats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.