“Voldria transmetre als qui vénen una sensació de societat sana i normalitzada”

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ja m’agradaria ja ser la Roig, a estones. O potser ja en tinc prou que ella existeixi i em recordi coses com aquestes: “Incapaç com veia de transformar el món… vaig decidir d’escriure’l”. Coses que em fan pensar en el sentit d’això del periodisme, aquests dies que des del Grup Barnils hem proposat de recordar-la a la xarxa (veieu-ho a #MontserratRoig) en motiu dels 20 anys de la seva mort. Tot repassant les piulades m’he anat retrobant amb algunes idees que per mi donen o haurien de donar sentit a la professió i, també a estones, a la vida. Paraules amb una vigència espatarrant. Mireu, sinó, com s’assembla el que deia la Roig amb el que veiem, sentim i sovint reproduïm aquests dies de campanya: “Les paraules tenen el significat que ells volen, perquè ells també han volgut ser els amos de les paraules”. I és que a mi m’agrada més que sigui així: “Voldria transmetre als qui vénen una sensació de societat sana i normalitzada. Estic cansada de transmetre malaltia”. I hauria d’anar cap aquí, no?: “Veia que si no retornàvem la paraula als qui l’havien de tenir quan els pertocava, nosaltres no la tindríem mai del tot.” I què fàcil, i què feliç, si tot fos una mica més normal: “”Vull començar a ser catalana d’una manera tan plena que el salt per a sentir-me ciutadana del món sigui tranquil i serè”. I si aquests dies de retallades és més veritat que mai que “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”… potser també estaria bé recordar-nos sempre que tenim dret a això: “Els mitjans de comunicació haurien d’educar i informar, no embrutir i fer-nos menystenir la raó i la reflexió”. Ai, que me’n descuidava: “Potser l’alegria només son capaços de viure-la els que son incapaços de definir-la”. Doncs no ho farem (I que em perdoni la Roig per l’”afusellada”).

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.