Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La majoria de partits polítics dels Països Catalans acudeixen a les eleccions parlamentàries espanyoles del proper diumenge 20 de novembre amb propostes relacionades amb els mitjans de comunicació que tenen l’objectiu de potenciar la presència del català a les televisions i ràdios estatals i de fomentar la reciprocitat entre els canals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

De tots els partits, qui ofereix una proposta més desenvolupada és la coalició entre ERC, Reagrupament i Catalunya Sí. També ICV presenta força propostes en aquest àmbit, mentre que CiU, PSM i Compromís no van massa més enllà de l’enunciat.

Per contra, no hi ha cap partit d’àmbit estatal (ni PP, ni PSOE, ni IU) que incorpori aquestes qüestions al seu programa.

Vertebrar l’espai català de comunicació

La candidatura liderada per Alfred Bosch dedica tot un apartat al paper dels mitjans de comunicació en el procés de vertebració nacional. Així, planteja al seu programa que cal “bastir un espai català de comunicació entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears”, amb l’objectiu que “els Països Catalans es puguin vertebrar nacionalment i cohesionar socialment”. I lamenta que, com que “l’Estat espanyol s’ha negat a reconèixer la cultura i la nació catalana en el marc de l’Estat, i ha fet prevaldre la castellana per damunt de tot”, això ha comportat que “la llengua i la cultura catalanes són pràcticament inexistents en el sistema comunicatiu espanyol, que s’expressa únicament en castellà”. És a partir d’aquesta constatació que proposa una diversitat d’accions encaminades a reforçar l’espai comunicatiu propi.

Impuls al pluralisme lingüístic

La majoria de formacions catalanes (CiU, ICV, ERC i PSM) coincideixen a reivindicar un punt que fa anys que és present als programes electorals quan arriben els comicis estatals: la necessitat del pluralisme lingüístic a les ràdios i televisions estatals, especialment quan emeten en comunitats autònomes on hi ha més d’una llengua oficial.

Els partits, però, no es limiten a reclamar aquesta pràctica als mitjans públics, sinó que també proposen que s’estengui als mitjans privats. Per exemple, el PSM proposa que “televisions i ràdios privades d’àmbit estatal emetin programació en la llengua pròpia del territori en què es rebin”. I CiU vol que es promogui “l’ús del català als mitjans audiovisuals, públics i privats, dependents de l’Estat o subjectes a la seva concessió, així com la programació descentralitzada en llengua catalana, en els esmentats mitjans”. En el cas d’ERC ho concreten en “establir una quota de programació en català a les televisions amb llicència per emetre a tot l’Estat”.

Reciprocitat entre canals autonòmics

Una de les controvèrsies durant la legislatura que ara s’acaba ha estat la reivindicació de poder veure TV3 des del País Valencià i les Illes Balears. Si bé a les illes es va resoldre, al País Valencià s’han tancat repetidors que emetien el canal principatí. Per tal de resoldre-ho definitivament, Acció Cultural del País Valencià va impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per tal d’aconseguir per llei la reciprocitat de canals entre les comunitats autònomes que comparteixin llengua. Després de recollir mig milió de signatures i de molts entrebancs, el Congrés dels Diputats espanyol admetia a tràmit el 13 de setembre aquesta ILP. Això significa que continuarà endavant la seva tramitació parlamentària, però no hi ha garanties que s’acabi aprovant.

És per això que les diverses formacions dels Països Catalans inclouen als seus programes que es faci efectiva la reciprocitat entre canals autonòmics. Ho inclouen tant ERC (“Impulsar l’establiment de la reciprocitat entre els diferents territoris dels Països Catalans de totes les televisions públiques dels territoris catalanoparlants” i “Atorgar un nou multiplex de TDT al País Valencià perquè es pugui fer possible la reciprocitat de TV3 i Canal 9 entre Catalunya i el País Valencià”), ICV (“Permetre la reciprocitat entre els canals públics de les Illes Balears, País Valencià, Aragó i Catalunya”), CiU (“Continuar donant suport a la Proposició de Llei de Televisió sense fronteres […] És a dir, per tal de garantir la recepció de Televisió de Catalunya al País Valencià”), Compromís (en aquest cas, amb un redactat poc concret a la situació específica dels Països Catalans: “Que l’Estat garantisca que a tot el seu territori es podran veure totes les televisions públiques que hi emeten, amb l’objectiu de fomentar el coneixement mutu entre els pobles”) i el PSM (també d’una manera força genèrica: “Cal assegurar la recepció de les distintes televisions autonòmiques públiques a tot el territori de l’Estat”). A més, en el cas d’ICV també afegeixen que s’assigni “un múltiplex per a l’àmbit lingüístic del català”.

Traspàs de competències i impedir que s’envaeixin funcions

A ERC també li preocupa que algunes lleis espanyoles envaeixin funcions i competències catalanes. En aquest sentit, proposa que es reformi la Llei de la Comunicació Audiovisual Espanyola, ja que actualment “amenaça al model mixt de finançament –pressupostos públics i publicitat– per a TV3 i Catalunya Ràdio” i comporta “la pèrdua de competències del CAC en favor del nou organisme de regulació estatal que es planteja” i perjudicis per “la indústria audiovisual catalana”.

A més, per evitar que l’Estat pugui envair més competències, i a partir del convenciment que “els mitjans de comunicació també ens han d’ajudar en la tasca de construcció nacional”, ERC demana “el traspàs de totes les competències en matèria de Comunicació i Noves Tecnologies”.

Impuls a Ràdio 4

Tant ICV pel que fa al Principat de Catalunya com Compromís en relació al País Valencià, es mostren preocupats per la situació de les respectives Ràdio 4.

En el cas d’ICV, demanen que es mantingui i que se li retorni el prestigi i es remodeli “amb l’objectiu d’incrementar i complementar l’oferta radiofònica en català”. Els ecosocialistes també demanen que s’impulsi el centre de RTVE a Catalunya a través d’augmentar les hores de desconnexió en català i la producció per tot l’Estat.

Sobre Ràdio 4 del País Valencià, Compromís es compromet a treballar perquè es restableixin amb emissions en valencià.

Els mitjans, com a arma de campanya

Més enllà de les propostes que inclouen els programes, però, alguns candidats han utilitzat qüestions referents als mitjans de comunicació catalans per fer polèmica en plena campanya. I ho han fet amb temes que no apareixen al seu programa electoral.

És el cas del cap de llista del PP per Catalunya, Jorge Fernández Díaz, que el passat dimecres dia 9 va explicar que el seu partit proposa reduir el nombre de canals actuals de TVC: “Potser quatre canals són excessius i es podrien fer les mateixes coses amb dos o amb un”. La proposta s’entronca amb la línia argumental del PP estatal de posar en qüestió la necessitat de mitjans públics autonòmics, i la conseqüent proposta de reduir-los o privatitzar-los, però aquesta decisió no és competència estatal, sinó autonòmica, i a més no figura al programa dels populars. Davant de les declaracions del candidat del PP, el secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Josep Martí, es va afanyar a recordar que “aquesta és una decisió que no correspon a una campanya de les eleccions generals. Correspon únicament als catalans i les decisions es prendran exclusivament a Catalunya”.