Com els mitjans construïm una visió androcèntrica del món (I): De Roig al 25

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui enceto un seguit de reflexions sobre el paper de les dones als mitjans de comunicació i la discriminació de gènere. Segons un recent informe [pdf] del Consell de l’Audivisual de Catalunya (CAC) les dones representen tan sols el 23% de les persones que apareixen a les notícies, mentre que els homes en representen el 77%. Així tenim que per cada dona que apareix als mitjans de comunicació hi ha quatre homes. Un vertader reflex de com els mitjans construeixen el seu relat informatiu a través de la perspectiva i la veu dels homes.

Ens trobem a pocs dies del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència envers les dones. Una diada simbòlica per reivindicar els drets de les dones. I fa pocs dies també que vam commemorar que fa 20 anys que se’n va anar una periodista que trobem a faltar molt en el panorama actual, sobretot en l’espai de fons que tracta aquest article: el feminisme com a via per acabar amb les desigualtats i l’opressió de la dona.

És Montserrat Roig, periodista i escriptora que considerava que el feminisme és “una nova concepció del món, vist a través del prisma de les dones”. “Un món en pau on hi convisquin, sense marginació ni opressió, homes i dones”. Això és el que creia i defensava. Defensava que “el feminisme és una filosofia que lluita per la llibertat” i que “la llibertat de les dones no implica l’esclavatge de l’home, de la mateixa manera que els homes no poden somiar en ser lliures si segueixen oprimint a les dones”. No només ho creia, sinó que predicava amb l’exemple. I en exemple s’ha convertit ella, tal com ho demostra l’èxit que va tenir la campanya de record que es va celebrar a les xarxes socials el passat dia 10.

Amb aquests articles sobre la perspectiva de gènere als mitjans pretenc constatar com la història s’escriu des d’un punt de vista androcèntric i que la pràctica periodística tendeix a perpetuar el relat de la realitat de manera patriarcal, donant protagonisme a la veu masculina en perjudici de la femenina, relegada a un segon pla o ni això. Una veu hegemònica que minoritza la femenina, tergiversant d’aquesta manera una realitat que dista molt de la participació real i cabdal de la dona en la societat.

Els mitjans construeixen la realitat a través d’uns processos que la simplifiquen i la reconstrueixen -subjectivament- per tal d’explicar-la. Dèiem que per cada dona que apareix als mitjans hi ha quatre homes. Aquesta invisibilització de les dones afecta tots els gèneres i formats periodístics que consumim diàriament. Només cal comprovar-ho de manera conscient.

Tal com denuncia la filòloga Eulàlia Lledó, dedicada a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, “invisibilitzar o silenciar les dones del discurs implica eliminar-les del pensament”. O tractar-les com a persones de segona; un tipus d’opressió que genera situacions de sexisme com les que denunciarem el 25 d’aquest mes i que tractaré en propers articles.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.