Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La recta final de campanya de cara a les eleccions espanyoles de diumenge ha estat marcada als Països Catalans per la polèmica al voltant dels formats i els convidats als debats electorals televisats que se celebren aquesta darrera setmana. Els partits amb possibilitats d’obtenir un escó malden per participar-hi, mentre els grans imposen cronòmetres en funció dels resultats dels darrers comicis per assegurar-se un major protagonisme.

A IB3, un debat només a dues bandes

A la televisió balear el debat entre candidats ja es va celebrar aquest dilluns dia 14, però més que un debat va ser un cara a cara. I és que només hi havia convidats els candidats del PP, Miquel Ramis, i el PSIB, Pablo Martín.

Fins la setmana anterior no es va decidir el format final del debat. D’una banda, el PSIB proposava fer dues trobades televisades: un cara a cara entre els dos partits amb representació a Madrid i un debat amb la resta de forces que tenen presència al Parlament illenc. I el candidat del PP assegurava que volia un debat amb tothom. Però malgrat aquestes declaracions, tots dos partits s’han avingut a celebrar només el cara a cara.

La decisió final d’IB3 de no convidar-hi cap altre partit ha molestat especialment el PSM-IV-ExM. Miquel Ensenyat, el cap de llista de la coalició, assegurava que aquest format “vulnera el principi de pluralitat democràtica”, i afegia que la decisió final mostra la “covardia” del PP i el PSIB, que “no volen debatre amb qui realment els pot fer treure els colors”.

Cronòmetres preparats a Canal 9

De polèmica també n’hi ha hagut a Canal 9, on el debat se celebrarà aquesta nit i hi participaran les quatre formacions amb presència a les Corts valencianes (PP, PSPV, EUPV i Compromís). En aquest cas, el conflicte s’ha donat en el repartiment del temps per respondre que tindrà cada candidat.

La proposta inicial era que tots els candidats disposessin del mateix temps, però el PSPV hi va presentar un recurs per tal que el temps dels partits es repartís segons els resultats obtinguts a les eleccions estatals de 2008. Això hauria implicat que EUPV i Compromís disposessin d’uns pocs segons per parlar en cada ronda (segons el càlcul de Vilaweb, 24 segons per EUPV i 11 per Compromís).

Finalment, però, la junta provincial ha decidit repartir el temps, però no en base a una equivalència matemàtica, ja que això dificultaria i trauria sentit al debat. Així que, finalment, el Consell d’Administració de RTVV ha establert que aquesta nit el PP disposarà d’un total de 19 minuts al llarg de les diverses rondes, el PSPV en tindrà 16 i EUPV i Compromís en compartiran 13.

El debat a 8TV genera recels

El nou programa de Josep Cuní al canal del grup Godó, 8 al dia, acollirà la nit de divendres el segon i darrer debat televisat de la campanya principatina amb els cinc candidats de les formacions amb representació a l’hemicicle espanyol (el primer es va celebrar divendres passat a TV3). Això si finalment cap d’ells es tira enrere.

D’una banda, ahir mateix La Vanguardia assegurava que Carme Chacón havia dit que no hi participaria perquè tenia compromisos anteriors.

I d’una altra banda, el format del programa no ha agradat a alguns dels partits convidats, que es podrien plantejar de boicotejar-lo. En concret, a PSC, ICV i ERC-RCAT els molestaria que, un cop finalitzat el debat, s’obri, tal com està previst, una conversa entre tres articulistes del rotatiu del grup Godó . I és que per aquests partits, no és plural una tertúlia per comentar a posteriori el debat on només hi participin Jordi Barbeta, Pilar Rahola i Jordi Basté.

Els periodistes no fan insubmissió als blocs electorals

A banda dels debats, l’altra polèmica televisiva d’aquestes eleccions ha estat la disconformitat de la professió periodística amb la imposició de blocs electorals als mitjans públics per cobrir la campanya.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya havia fet una crida a la insubmissió a la pràctica d’ajustar la durada de les informacions de campanya al suport que cada partit havia rebut a les anteriors eleccions. Però ni a les ràdios ni a les televisions s’ha seguit aquesta crida, sinó que han optat per l’opció dels darrers anys: no firmar les notícies.