Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Actualment hi ha 2.171 periodistes a l’atur als Països Catalans (dada del mes de setembre). El 2008, fa només tres anys, eren 673 els que estaven apuntats a les llistes de l’atur. Això significa que la xifra s’ha més que triplicat. El salt més gran ha estat el darrer any, ja que el 2010 n’hi havia un miler menys (1.135).

Les dades són del Servicio Público de Empleo Estatal i les recull l’Informe Anual de la Profesión Periodística, que edita l’Asociación de la Prensa de Madrid.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Davant d’aquest augment de l’atur a la professió, no sorprèn que en l’enquesta que va adreçar l’informe a un miler d’afiliats a la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) de tot l’Estat, el 65,9% respongués que sí que l’ha afectat la crisi el 2011, substancialment per sobre el 49% que ho deia el 2009. Dels que s’han vist afectats per la crisi, el 62% diuen que ho han notat en els ingressos, el 35,5% que tenen una situació laboral més inestable i insegura, i el 28,8% explica que l’han acomiadat.

Preguntats pels principals mals de la professió, un 43,6% destaquen la manca d’independència i llibertat que tenen a l’hora de treballar i el servilisme, sotmetiment i pressions que pateixen. Bona part dels enquestats (el 41,8%) també entenen que un dels principals problemes és la precarietat laboral. Altres dificultats que apunten: l’intrusisme i els becaris (26,7%), els salaris (22%) i l’atur i inestabilitat laboral (21,8%).

Aquest panorama que retraten les xifres condueix a molts periodistes a pensar de llençar la tovallola. I és que una quarta part dels enquestats assegura que, si pogués, canviaria de professió.

Com lluitar contra la precarietat de la professió?

Les organitzacions on s’agrupa el sector són molt conscients d’aquesta pèrdua de llocs de treball i de l’augment de la precarietat a les redaccions. I amb els mitjans de què disposen intenten contribuir a canviar-ho.

Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya, asseguren que el col·lectiu més castigat per la crisi és el dels col·laboradors. Quico Ràfols, secretari d’organització d’aquest sindicat, explica que aquests periodistes que treballen per encàrrec a “tant” la peça (un bon exemple en són els corresponsals comarcals) no tenen cap tipus de protecció. I és per això, continua, que com a sindicat intervenen en moltes empreses perquè en les negociacions del comitè no es deixi de banda aquests col·laboradors. I assegura que millorar la seva situació no és impossible, ja que en estats com Portugal, França o Itàlia aquests treballadors sí que estan protegit per convenis.

Un dels altres problemes de la professió és que els estudiants en pràctiques acaben esdevenint sovint mà d’obra gratuïta, lamenta Quico Ràfols. I és per això que el Sindicat de Periodistes ha elaborat una proposta de les hores i el tipus de feina que han de fer, que no pot ser estructural. I celebra que en algunes empreses, com El Periódico i Com Ràdio, han aconseguit que ho incorporin als convenis.

Però més enllà d’intentar batallar per millorar la feina dels col·laboradors i per intervenir en la gran quantitat de conflictes laborals oberts per impedir que més treballadors es quedin sense feina, per Ràfols és important recordar que els mitjans no pateixen només per la crisi econòmica: “Molts mitjans estan actualment en una situació difícil perquè han oblidat la seva missió fonamental, que és fer una informació bona i veraç. Cal que recuperin la informació com a eix principal del a seva activitat, i així possiblement algunes empreses podran millorar”. Tot i que no es mostra massa optimista, ja que “molts mitjans pertanyen a grups de negoci global, que no els preocupa fer una informació de qualitat, així que seguiran amb els mateixos problemes”.

Les tarifes mínimes orientatives, vetades per Europa

El 2008 el Col·legi de Periodistes de Catalunya, a través de la comissió que va crear per combatre la precarietat, va editar una eina que volia ajudar a millorar les condicions salarials de la professió. Es tractava de les Tarifes Mínimes Orientatives per a l’exercici de la professió Periodística, que proposaven unes tarifes mínimes que s’haurien de pagar per les col·laboracions a periodistes i fotògrafs.

Aquesta iniciativa tenia el suport de les dues candidatures que aleshores s’havien presentat a les eleccions al Col·legi, ja que tots plegats entenien que podia ajudar a millorar la situació de la professió. Tot i això, com que eren només orientatives, cap empresa les va arribar a adoptar.

Però actualment, aquella eina no està disponible “per les noves legislacions europees sobre col·legis professionals”, tal com expliquen fonts dels Col·legi. És a dir, que recomanar uns preus a cobrar per les col·laboracions atempta contra la legislació de la Unió Europea de defensa de la competència.

Les eines que posen a l’abast dels col·legiats actualment per combatre la precarietat són baixar les quotes per la gent que està a l’atur, potenciar la borsa de treball i oferir més cursos de formació.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019