Els partits valencians que estan a l’oposició es van emportar una bona sorpresa dijous passat a la comissió de control de RTVV (Ràdio Televisió Valenciana). I és que a l’últim torn de la sessió i sense dret a rèplica, el director de l’ens, José López Jaraba, va anunciar que la Generalitat presentarà en dues setmanes un projecte per reformar la RTVV.

Entre les principals mesures que inclourà el canvi legislatiu hi ha la forma d’escollir el director general de l’ens, que ara el designa el consell d’administració de RTVV a proposta del president de la Generalitat Valenciana. La novetat és que ara el nom sortirà de les Corts valencianes. El temor, però, rau en el fet que, a la pràctica, la persona que ocupi el càrrec possiblement continuarà necessitant únicament el suport del PP. I és que, com explicava el diari Levante: “La Llei també establirà que les Corts escullin el director general, tot i que no va avançar amb quina majoria qualificada. Des del Consell s’apuntava fa setmanes les possibilitat de dues voltes: una primera, amb l’exigència d’una majoria de tres cinquens, que obligaria al consens amb el PSPV, i una segona, per majoria absoluta. Amb aquest model no es garantiria que hi hagi sempre un director general pactat a les Corts”.

Aquest model d’elecció és similar al que proposa el govern de CiU per la reforma de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), que requereix acords a la primera votació però que la segona ronda només requereix majoria absoluta (el Grup de Periodistes Ramon Barnils i altres organismes del sector ho van criticar la setmana passada).

L’objectiu de refer la llei de creació de l’organisme, que és de 1984, va assegurar Jaraba, és “reformar, sanejar i consolidar l’ens”. El president va avançar que, a més del canvi en la manera d’escollir el director general, també volen que el nou text legislatiu mantingui l’ens com “netament públic”. Això aniria en la línia de les declaracions en campanya del president valencià, Alberto Fabra, que va assegurar que no volen privatitzar Canal 9, malgrat que Rajoy preveu reformar la legislació estatal per permetre-ho.

L’oposició vol debatre l’esborrany de la llei

Els partits de l’oposició, a més del desacord amb la rapidesa del procés que va anunciar López Jaraba, lamenten que no puguin participar en l’elaboració de l’esborrany de projecte de llei abans que arribi a les Corts.

Des del PSPV, Josep Moreno va lamentar que “comencem malament si la llei que ha de possibilitar que el director de l’ens públic sigui escollit per una majoria es prepara i anuncia d’esquenes al Parlament que ha d’aprovar-la”. Per la seva banda, Marga Sanz, d’EU, entenia l’anunci de Jaraba com una “ruptura de la suposada voluntat de consens anunciada pel president Fabra.

Per calmar els ànims, però, la vicepresidenta del Consell, Paula Sánchez de León, assegurava l’endemà que sí que els convocaran a una reunió abans que el text arribi a l’hemicicle per ser debatut i aprovat. Tot i que també es va encarregar de subratllar que no tot es pot negociar amb l’oposició, ja que preveuen que hi hagi aspectes sobre els que no sigui possible l’acord.

“Imatge de pou sense fons”

A banda de la sorpresa per l’anunci de Jaraba, en la comissió de control de dijous passat els portaveus de l’oposició van lamentar una vegada més la gestió que es fa de RTVV. Pel portaveu del PSPV, Josep Moreno, el director general i el PP han assentat “la idea que RTVV és un pou sense fons on s’han perdut 1.200 euros”. Per Moreno, estan donant aquesta imatge per tal de “obrir una cacera contra els treballadors i després servir l’ens a mans privades”. Des de Compromís, Enric Morera va criticar que si es continua amb festejos com la Fórmula 1, mentre programes de producció  “la televisió pública desapareixerà”.

També la secció de CCOO a Canal 9 (el sindicat majoritari a l’ens) lamentava més tard que en la compareixença Jaraba no havia aportat “cap informació sobre el futur laboral dels treballadors, sobre l’organigrama directiu -que encara és secret- ni sobre l’informe de Price Waterhouse Coopers que li va costar 188.000 euros als ciutadans valencians, i del que no s’informa ni a les Corts, ni al Consell d’Administració, ni als representants dels treballadors”.